L’esquitxada ja està feta. Lluís Prenafeta fa vint anys que no té càrrec polític al Govern, i Macià Alavedra aviat en farà tretze que va deixar-ho, però els seus noms i les seves cares sonen. Era massa llaminer tirar d’ells dos com per resistir-se a obrir informatius i portades utilitzant-los, tot i que faci anys que no estiguin a primera línia política, a diferència dels principals inculpats socialistes en la Garzonada 2 a Catalunya. Era massa llaminer, com a mínim per a alguns. L’esquitxada era massa temptadora com perquè Cuatro l’evités, i així dimarts va obrir informatiu amb el titular: “Los hombres de Pujol, detenidos”. Tots els “homes de Pujol”? I els “homes de Montilla” com en Bartomeu Muñoz no? Massa llarg per titular, clar. Bartomeu què? No va sortir a la capçalera. Ni falta que en feia, devien pensar. Igual com tampoc TeleMadrid va poder evitar parlar de l’oasi que no era més que un “lodazal” o dels “patricios” catalans. Mala fe i males praxis professionals, tot junt al servei d’interessos polítics ben en clau espanyola i d’enfangament. És l’embolica que fa fort que ens han contagiat. És un esquitxar gens indiscriminat i sí molt selectiu, que es passa per l’arc del triomf mínimes normes deontològiques i d’urbanitat com el rigor, l’equanimitat o el pudor. Però el pitjor és que aquesta bruta estratègia no va contra CiU. No s’enganyin. És molt més que això. Va contra la credibilitat d’un país, de les seves institucions i d’un fer no sectari que fins ara s’hi havia imposat. Això, no ens enganyem, és per on tiren PP, PSOE i els pobres que inconscientment en viuen a remolc. Però cal desmentir falsedats. Només m’hi posaré amb dues, de moment.
Primer, contra el sectarisme. Si cometem l'acte d'extrema generositat de considerar el PSC i el PSOE com a "esquerra", hem de concloure immediatament per la via d’una simple regla de tres que és una flagrant falsedat la frase aquella que "l'electorat d'esquerra és més crític i passa més factura que el de dretes amb la corrupció". Amb l'afer Millet s'ha estat esquitxant matusserament i grollera una CiU que no té cap membre a peu de cap jutjat per aquest cas. I ara amb la Garzonada 2 diuen que Convergència ha d’actuar contra Prenafeta i Alavedra com José Zaragoza ha dit que ho farà amb el seu alcalde de Santa Coloma. Gran trampa que mira d’homologar el pes polític i de present dels uns (en actiu) amb el dels altres (fa anys retirats de la cosa pública). Però a la Catalunya esquitx que ens estan posant de moda, tot s’hi val en defensa de l’actual status quo. L’esquerra, passi el que passi, sempre guanya. Guaita, com la banca! (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
Primer, contra el sectarisme. Si cometem l'acte d'extrema generositat de considerar el PSC i el PSOE com a "esquerra", hem de concloure immediatament per la via d’una simple regla de tres que és una flagrant falsedat la frase aquella que "l'electorat d'esquerra és més crític i passa més factura que el de dretes amb la corrupció". Amb l'afer Millet s'ha estat esquitxant matusserament i grollera una CiU que no té cap membre a peu de cap jutjat per aquest cas. I ara amb la Garzonada 2 diuen que Convergència ha d’actuar contra Prenafeta i Alavedra com José Zaragoza ha dit que ho farà amb el seu alcalde de Santa Coloma. Gran trampa que mira d’homologar el pes polític i de present dels uns (en actiu) amb el dels altres (fa anys retirats de la cosa pública). Però a la Catalunya esquitx que ens estan posant de moda, tot s’hi val en defensa de l’actual status quo. L’esquerra, passi el que passi, sempre guanya. Guaita, com la banca! (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
1 comentari:
MACIÁ ALAVEDRA, LUIS PRENAFETA, FÉLIX MILLET... Y NARCÍS SERRA,
VERSUS LA CAIXA Y CAIXA DE CATALUÑA.
Rafael del Barco Carreras
Como en tiempos de Franco, para entender algún escándalo, o cualquier noticia, tipo MATESA (el primero publicado y formando escuela) se ha de leer entre líneas esperando que los grandes grupos político-financieros en su lucha por zafarse culpando al sumsumcorda suelten la suya. Aquí en Cataluña la corriente sanguínea social, o sea, el dinero, pasa por casi un solo corazón, ¿o tan solo UNO?, y por lo tanto el DICTADOR (oscura mesa de tres o cuatro personajes) dicta o inspira lo publicable. De no obedecer, lo sabe cualquier MEDIO, la publicidad, los créditos y las subvenciones desaparecen. Pero ahora los lectores tenemos la suerte añadida de que escaseen las fuentes de financiación y los MEDIOS de cualquier grupo se cabrean y sueltan alguna verdad más de lo acostumbrado. Y además existe INTERNET.
No he podido evitar la varias veces repetida parrafada anterior porque de entrada la detención de ese par de rasputines, supuestos aprovechados y mangantes, muestra, como no podría ser menos, por un lado la intervención de la CAIXA DE CATALUÑA, y por otra la posición de LA CAIXA en la terrible situación financiera que arrastramos. PARO Y QUIEBRAS.
Si leyendo entre líneas las declaraciones del Director General Adjunto de LA CAIXA, Juan Antonio Alcaraz (que debería multiplicar por 10 las 112.000 viviendas vacías recién construidas), confirmamos el alcance de LA GRAN BURBUJA, o sea, a quien se deben esas hipotecas concedidas tras las RECALIFICACIONES FRAUDULENTAS, y por tanto donde se halla el vértice de TODA CORRUPCIÓN (si no hay dinero no se materializa), por otra, en cuanto a CAIXA DE CATALUÑA (la de NARCÍS SERRA) descubrimos conexiones menos teóricas, reales. ESPAIS, INMOBILIARIA ASOCIADA, con presidente Luis Casamitjana detenido, y director general, Rafael González Tormo, antiguo gerente de la sociedad municipal 22@Barcelona, y a través de INVERCARTERA, sociedad de CAIXA DE CATALUÑA, en WEBLINE INVEST, que preside MACIÁ ALAVEDRA, y con otro miembro célebre (los hay más) en el Consejo, FÉLIX MILLET.
Leer detenidamente (entre líneas), porque el culebrón solo ha hecho que empezar, los tres artículos de EL CONFIDENCIAL que repito por su importancia EN CATALUÑA en www.lagrancorrupcion.blogspot.com. Y si cuando se iniciara el CASO MARBELLA escribí que eso era un juego de niños... ahora aseguro que lo de GURTEL y hasta la lucha a por la CAJA DE MADRID... lo es de bachilleres... comparado a BARCELONA, la ciudad con más abogados por metro cuadrado y habitante, puede que del Mundo.
Publica un comentari a l'entrada