dijous, de setembre 17, 2009

PIZARRO, TREMOSA, JUNQUERAS... LAPORTA

El futbol és així, asseguren. Jo encara diria més: la política també. Té aquestes coses. No ho vol però és letal. Ens dóna la llibertat, ens dóna la vida. Però els qui es fiquen en aquest huracà saben que en ell se n'hi deixen molta, de vida. Només cal fer una ullada als rostres i als cabells dels Saura i Carod pre-tipartit, i després dipositar la mirada en els seu aspecte present. Quan a Giulio Andreotti li deien que el poder desgasta, ell contestava que allò que veritablement desgastava era l'oposició. Que li ho preguntin si no a CiU. En tot cas, totes dues màximes són vàlides.
.
Però més enllà del descomptat desgast físic i mental que du annex l'exercici de la política, hi ha un factor encara més cruel. És una certa homogeneïtzació a la baixa. Com a mínim en el nostre ecosistema actual passa així. Com a mínim amb el nostre sistema de partits així es dóna als més alts nivells. Els temuts "aparells" són màquines de matxacar diferència, i per tant també de restar enginy, plus, autenticitat, energia... o allò que de forma naïf, a l'estil dels anuncis d'Isabel Coixet per a dones, se'n diria frescor. Manuel Pizarro va venir al Parlament de Catalunya i va triomfar. Des de fora de la política (la de partit) va repassar els parlamentaris catalans, els va driblar, els va contestar amb contundència i no només va vèncer (perquè així ho van dir els mitjans), sinó que a molts que mai hi haurien confiat els va convèncer. Aquella icona que va ser-ho de la dreta espanyola, durant mesos idolatrada als mitjans d'aquesta particular galàxia, va acabar fent política. Va anar de número dos de Rajoy a les espanyoles del 2008. Poca broma. Llavors, la seva primera gran actuació, el moment més esperat entre els seus fans, va acabar essent la làpida política sota la qual avui descansa enterrat entre tones d'immensa irrellevància al Congrés dels Diputats. Va passar pel filtre dels partits, el van domesticar, el van anul•lar, i Pedro Solbes (que mai va ser polític de partit) el va anorrear. Fi de la història. (...)
.
.

2 comentaris:

Mireia i Marc ha dit...

portem molt temps for de casa i no en sabíem res de la noticia de l'Anzar catxes...
ens ha deixat flipats...

http://www.20minutos.es/noticia/487558/0/aznar/musculatura/italia/

si ara li sumem el new look sense bigoti.. argggggggggggg...

estem pensant en no tornar!!!

TONI AIRA ha dit...

inquietant, sí. teniu raó. però mireu-vos-ho en positiu: ja no du aquelles grenyes que feien com si portés enquestada una perruca. i les pulseres que compartien protagonisme al seu canell amb els botons de puny també han desaparegut...

(i pensem que potser la botella agraeix els abdominals i el no bigoti...) ;)