Sir Peter Ustinov no va ser només el Neró de Quo Vadis o el Poirot de Mort al Nil. Va ser molt més que això. Va ser actor i director de cinema, dramaturg, director de teatre, escriptor, presentador de ràdio i televisió, i conferenciant. Va ser tot això, i sobretot un gran cervell. Entre d’altres llengües parlava perfectament l’anglès, el rus, l’alemany, el grec i l’espanyol. I precisament en la llengua de Quevedo va fer unes declaracions interessants l’any 1979 quan era de gira promocionant la versió que John Guillermin havia rodat sobre el clàssic d’Agatha Christie. Ustinov va dir: “La meva idea del paradís és un indret on els telèfons no sonen contínuament, no fan nosa”. Clarivident, oi? Trenta anys després, segurament seríem legió els qui hi convindríem, avui amb més raó perquè això del mòbil és del tot insuportable. Però observin que l’amic comediant britànic ja ho va veure venir fa dècades. Era un avançat al seu temps.
Servidor pensava en això ara que observo els principals partits catalans i tinc la sensació que els nostres temps els estan passant pel damunt amb efectes d’estampida. Els miro i només encerto a veure-hi desorientació, pals de cec, tacticisme mal assumit i estratègia molt poc elaborada. Em costa de trobar una formació política que miri enllà i assenyali una direcció engrescadora per diferent, per real, per plausible.
Els referèndums que estan per venir ens ho demostraran com ho va fer el d’Arenys. Perquè hi haurà partits que directament faran com si això no anés amb ells. Serà el cas del PSC. Però no serà l’únic que quedarà retratat. Si res no canvia, CiU i ERC els acompanyaran, amb una tàctica diferent, però al capdavall el que aconseguiran serà bàsicament acabar de donar forma a una versió actualitzada i nostrada dels Tres Micos Savis. (...)
(Per llegir el text complet i fer-ne comentaris, cliqueu aquí)
Servidor pensava en això ara que observo els principals partits catalans i tinc la sensació que els nostres temps els estan passant pel damunt amb efectes d’estampida. Els miro i només encerto a veure-hi desorientació, pals de cec, tacticisme mal assumit i estratègia molt poc elaborada. Em costa de trobar una formació política que miri enllà i assenyali una direcció engrescadora per diferent, per real, per plausible.
Els referèndums que estan per venir ens ho demostraran com ho va fer el d’Arenys. Perquè hi haurà partits que directament faran com si això no anés amb ells. Serà el cas del PSC. Però no serà l’únic que quedarà retratat. Si res no canvia, CiU i ERC els acompanyaran, amb una tàctica diferent, però al capdavall el que aconseguiran serà bàsicament acabar de donar forma a una versió actualitzada i nostrada dels Tres Micos Savis. (...)
(Per llegir el text complet i fer-ne comentaris, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada