dimecres, de juliol 15, 2009

Terol existeix... i Carretero??


La campanya Teruel existe va tenir una gran virtut: va fer que realment Terol existís perquè la va situar als mitjans de comunicació, que és on a dia d'avui es marca què "existeix" i què no per a la immensa majoria dels integrants de la societat mediàtica.

Els polítics, en principi, tenen present aquesta imprescindible premissa que haurien de dur gravada al cervell -a foc- si és que volen adaptar-se i sobreviure -darwinianament- al medi.

Pregunta que em formulo aquests dies, des de diumenge: Joan Carretero i RCat ho tenen clar? En el relat del nou finançament no han existit. RI sí, per cert. En un dels moments àlgids de la legislatura, quan tenien una oportunitat d'or per treure el cap i mirar de disputar espai i legitimitat independentista i d'exigència nacional als seus ex d'Esquerra... el seu líder -que avui dia, com arreu del mapa polític, és el gran missatge d'una formació política- no s'ha pronunciat. Potser ho farà avui després del Consejo de Política Fiscal i Financiera? Seria una manera d'esmenar parcialment la cosa. Veurem.

4 comentaris:

Manel des de l'Exili ha dit...

Escolta, Toni, deus estat fora d'orbita perquè si que s'ha pronunciat Reagrupament el dilluns 13 al seu web i es va enviar un comunicat de premsa.
http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=1057&Itemid=1

Altre cosa és el buit informatiu a que estem sotmessos

TONI AIRA ha dit...

Benvolgut Manel, miro de no estar mai fora d'òrbita. De vegades, però, un es distreu. No és el cas. I, això sí, sempre que escric alguna cosa intento fer-ho havent-ho raonat abans.
El cas és que si llegeixes sense visceralitat aquest post (d'altra banda, crítica constructiva fàcil d'identificar) veuràs que hi escric: "En un dels moments àlgids de la legislatura, quan tenien una oportunitat d'or per treure el cap i mirar de disputar espai i legitimitat independentista i d'exigència nacional als seus ex d'Esquerra... el seu líder -que avui dia, com arreu del mapa polític, és el gran missatge d'una formació política- no s'ha pronunciat.". Repeteixo: "EL SEU LÍDERS NO S'HA PRONUNCIAT".
Sincerament, tinc molt clar que el mitjà natural d'Rcat cavant d'un panorama mediàtic hostil és la xarxa. Però no així. No amb una nota de premsa que ja em diràs tu en quin altre mitjà ha corregut i quina visibilitat ha donat a Rcat.
Abraçada

Manel des de l´Exili ha dit...

Toni,

això és fila molt prim. Per nosaltres en Joan és el cap visible però no el portaveu. Tot això es decidirà després del congrés constituient a l´Octubre.

A mäes, en Joan Carretero no té per costum sortir a la premsa a respondre i mira de dir la seva junt amb els altres politics professionals i no ho ha fet mai i no penso que ho farà en el futur. Només surt a la premsa en accions planificades i pensades a favor de la nostra estratégia.
Reagrupament.Cat es la que dóna les respostes a les eventualitats mentre no es defineixi el portaveu.

Gràcies per la teva explicació.
I si et tinc al google.com/reader no és per saltar a la yugular si no dius coses que no m'agraden de RCat, sinó perquè penso que ets un periodista molt bo i m'agradar llegir els teus punts de vista.

TONI AIRA ha dit...

Amic Manel, gràcies per tot plegat. Pel que comentes i, en pack, per fer-ho.

Filo prim, potser sí, però si no miro de filar prim en qüestions de comunicació política (a la qual m'hi dedico professionalment a més de tenir-la de dèria) no ho faria ben bé amb res més...

Entenc el que em dius. Conec força RCat i molta de la gent que l'està aixecant, i per tant tenia present la naturalesa de la criatura en escriure el post. Tu l'has descrit molt bé. Però això no treu que l'estat de la cosa política, a dia d'avui, no entén d'excepcions a l'hora de captar l'atenció mediàtica. El circ està muntat com està muntat, i em sembla fantàstic que algú s'hi revolti i vulgui tirar per una altra via, però llavors ha de ser conscient (ell i la resta) que ho fa amb totes les conseqüències, que entre d'altres ho pot ser el silenci (elevat al cub) als mitjans. I davant d'això, només volia apuntar que el silenci dels mitjans, en política i en qualsevol altra activitat que necessiti d'una projecció pública, pot ser molt mala companyia.

D'entrada RCat ja el té assegurat, però si no aprofita moments clau com el del cap de setmana passat (que no és un moment qualsevol del dia a dia on els polítics surtin a fer unes declaracions, sinó que ha estat un dels moment àlgids i més decisius de la legislatura), la cosa es complica. Només volia puntar això.

Abraçada, amic exiliat.