La lluita per imposar l'agenda és una batalla que es lliura en un camp no neutral, els dels mitjans de comunicació, i és tan clarament així que els polítics ja no es mosseguen la llengua a l'hora d'admetre-ho públicament. A l'hora d'assumir la seva derrota. Els judicis paral·lel als mitjans s'imposen i el pes dels mitjans sobre les espatlles dels polítics en condiciona l'estratègia i la tàctica. Els ocupa i preocupa fins al punt que ja no poden ni tan sols deixar de verbalitzar-ho.
El PP està enfangat en un cas Gürtel que els anul·la. Zapatero no ha deixat escapar el moment d'aclaparament i de noqueig dels populars per fer públic el seu sistema de finançament. Prou feina tenen al PP per mirar de saber què fan amb Paco Camp i amb el tresorer Bárcenas, com per a més posar-se a discutir amb els seus presidents de comunitats autònomes sobre uns diners que tant necessiten.
El moment polític a can popular és greu perquè la pressió mediàtica no afluixa i va fent forat. En aquest sentit, no perdem dues declaracions interessants. Bárcenas confessa a l'ABC que va acordar amb Rajoy que no era "el moment mediàtic i processal" per dimitir. Atenció, mediàtic. I María Dolores de Cospedal voldria tancar el tema amb un sec "és una qüestió d'assetjament polític i mediàtic que no pas una altra cosa".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada