No tot estava inventat

.

Aquesta nit a Barcelona s'ha inventat alguna cosa. La nit del 29 de juny del 2009 serà citada en el futur com una data clau en parlar de concerts. En un futur que avui era a la vegada present. Perquè al Camp Nou els d'U2 han reinventat avui el concepte d'espectacle total. O l'han repensat, o l'han reinterpretat, o digueu-li com vulgueu. Però han trencat. Hi ha hagut un catacrec. Perquè han perpetrat un espectacle segle XXI total. Audiovisual total. Ha estat 2.0, multimèdia, rodó... i no només per la pantalla-acordió de 360º, ni per la connexió en directe amb els membres de la tripulació d'una estació espacial, ni per la oportuníssima cançó-homenatge a Michael Jackson, ni per la reivindicació careta en mà de la birmana Aung San Suu Kyi, ni per l'espectacular escenari, ni pels mil colors que l'han vestit, ni pel moment karaoke a la pantalla, ni pels sms, ni per Bono convertit en una bola de discoteca amb potes, ni pel micro volador... I a la vegada ha estat per tot això. Ni un minut de descans. Ni un minut sense guionitzar... tan ricament, tan naturalment. Ha nascut un nou format. Potser el concert-videoclip? Vagin a saber. Però això és entreteniment, senyors. Això és comunicació. Els qui ens dediquem a aquest ram ens hem de treure el barret. Hi ha uns senyors que voregen la cinquantena i que han anat un pas més enllà. Ens hi hem de rendir tots. Encara no sé exactament per què, però a la vegada ho tinc claríssim. Queda clar que no tot estava inventat. Des d’avui, de fet, ja hi ha una cosa menys per inventar.