És cert que la hipervisibilitat mediàtica exposa el polític a un desgast sovint accelerat. Les opcions de patinar, quan tens fam de micro i de càmera, sovintegen ni que sigui per una qüestió de probabilitat i d'estadística. Això li ha passat a Carme Chacón, que en els últims temps ha perdut posicions en la carrera socialista pel dia després de ZP. També és cert que aquesta carrera de moment la disputen ben pocs i ben dissimuladament, perquè en teoria al líder socialista li queda encara recorregut. Però algun lideratge de futur ja comença a esbossar-se a can PSOE. Carme Chacón, de la mà de l'spin doctor que és el seu marit, Miguel Barroso, ha anat escalfant a consciència per si la cursa toqués córrer-la en pocs anys. I fe de Déu que l'aconsellen bé (la major part del temps)..
Ara li surt un director dels espies complicat i presumptament corrupte... i quan finalment el fa caure ja s'ha encarregat la ministra de Defensa de ser a milers de quilòmetres de distància... ni que sigui per impedir físicament que la cosa l'esquitxi. Sabem que això no caigut així per casualitat, oi? I a més, per a més encert, el nomenament del nou cap del CNI (Félix Sanz Roldán, a qui Chacón va destituir com a cap de l'Estat Major de la Defensa) també l'agafa als Estats Units de viatge. Així, d'abraçades i gestets forçats n'hauran de fer els mínims. Bona esquivada. Bona mostra, una vegada més, de com d'important és per als polítics tenir un estrateg al costat... i ja no diguem com d'important els és tenir una estratègia. I Chacón la té. Bé, de fet té les dues coses...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada