dilluns, de juliol 20, 2009

Màrqueting (polític) de luxe

L'article d'avui de can Singular:

Ja sé per què això del finançament ha trigat tant en arribar: s’han estat un any preparant com vendre el pacte. Han estat un any, partint de la data que en origen tocava desenllaç, planificant l’estratègia del dia després de l’escenificació de l’acord. I val a dir que la cosa els ha provat. Diuen els breviaris de campanya contemporània que un debat electoral no es guanya el mateix dia de l’enfrontament, sinó els tres que venen després. Els tres dies que toca generar l’efecte agenda tot donant arguments a la gent perquè consolidi la imatge mental d’allò que ha vist. Els socialistes i els seus disciplinats deixebles ho tenen clar i en aquesta ocasió la venda ha estat de luxe. D’altra banda, com acostumen a fer al PSC.

Un bon amic gironí –sense fills, dada que veuran que és important de retenir, sobretot perquè no és milionari– té una dèria pels rellotges. Pels de luxe, més concretament. (...)

(per llegir-lo tot i fer-hi comentaris, enllaceu aquí)