Si ara fins i tot fan sortir el president del Parlament a dir que cal una remodelació del Govern, la conclusió és clara: Esquerra no vol que Montilla remodeli l’Executiu català. I és que, si alguna cosa és clara respecte de les crisis de govern és que la millor manera per evitar-les és demanar-les públicament.
És a dir, quan premsa, oposició, socis de govern o ix demanen el cap d’un conseller o –com és el cas– el d’uns quants d’ells, la reacció més estesa entre els presidents –que són els qui tenen la potestat de fer-ho– s’hi tanquen en banda, primer per demostrar i deixar clar a tothom que la competència és seva i només seva, i així de retruc per reforçar la seva autoritat i projecció de poder.
En temps de Jordi Pujol president, deien que hi havia consellers que quan volien assegurar-se la continuïtat en moments convulsos filtraven que els estaven a punt de fer saltar, i així obtenien el compromís presidencial de continuïtat. Ara fa uns pocs mesos, a ZP li van esclatar als mitjans una crisi ministerial que ja estava feta… I diuen que va ser cosa d’algun dels qui saltava, que volia evitar el daltabaix.
Amb una remodelació del govern tripartit, segurament la formació que més perdria seria Esquerra, sobretot en quant a canvi de cares. Que no sigui que els republicans no en tenen ganes…
És a dir, quan premsa, oposició, socis de govern o ix demanen el cap d’un conseller o –com és el cas– el d’uns quants d’ells, la reacció més estesa entre els presidents –que són els qui tenen la potestat de fer-ho– s’hi tanquen en banda, primer per demostrar i deixar clar a tothom que la competència és seva i només seva, i així de retruc per reforçar la seva autoritat i projecció de poder.
En temps de Jordi Pujol president, deien que hi havia consellers que quan volien assegurar-se la continuïtat en moments convulsos filtraven que els estaven a punt de fer saltar, i així obtenien el compromís presidencial de continuïtat. Ara fa uns pocs mesos, a ZP li van esclatar als mitjans una crisi ministerial que ja estava feta… I diuen que va ser cosa d’algun dels qui saltava, que volia evitar el daltabaix.
Amb una remodelació del govern tripartit, segurament la formació que més perdria seria Esquerra, sobretot en quant a canvi de cares. Que no sigui que els republicans no en tenen ganes…
3 comentaris:
Aira, no hi havia caigut en la possibilitat que apuntes d'entrada.
En tot cas, crec que el segon paràgraf i l'exemple del tercer es contradiuen amb el fet que, també en el 3r paràgraf, referencies del ZP.
Si va esclatar la crisi, per què va tirar endavant els canvis? President dèbil? No va voler marcar paquet? Ja era massa tard per fer-se enrere?
Tu Diràs! ;)
ben apuntat, amic sabaté, tot i que jo volia esvair dubtes amb la frase "... a ZP li van esclatar als mitjans una crisi ministerial que ja estava feta". ja estava feta. no era una hipòtesi, una voluntat, un neguit, un desig, una petició feta a tall de coral als mèdia. ZP ja l'havia perpetrat i l'únic que havia decidit era anunciar-la passat la foto amb obama.
en tot cas, sí. també hi va haver moltíssima opinió publicada apuntant el gest com a "debilitat".
Ok. Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada