Sí, ho sé. El tema del fitxatge zapateril d’Ignasi Guardans s’està desfent a velocitat olímpica. Permetin-me només un últim apunt al respecte.
.
Ahir un bon amic em recordava un cas similar. Jesús Maestro, responsable de la política i cooperació exterior catalana per Esquerra durant el primer tripartit, treballa des de l’any passat per al ministeri d’Afers Exteriors espanyol a l’Uruguai. No era d’estranyar que la bona gent d’ERC callés elegantment en saltar l’afer Guardans. Amb tot, aquesta elegància va lluir per la seva absència en el cas socialista, que es va afanyar a lloar la figura del fitxatge convergent de Cultura. I el cas és que de “guardans” no n’hi ha només a CiU i a ERC. Què va ser si no en el seu dia el fitxatge del molt jacobí d’Enrique Mújica com a Defensor del Pueblo? Si no recordo malament el va nomenar el PP d’Aznar i el disgust a can PSOE va ser descomunal. Així les coses, no hauria quedat més maco un silenci discret i no tant d’intent de picar cop de peu als convergents a les primeres de canvi?
.
Són coses de la politiqueria. Coses que fan que alguns oblidin que de casos Guardans n’hi ha a casa de tothom. Maestro, Mújica, Cristina Alberdi, exministra de Felipe González a qui Esperanza Aguirre va nomenar presidenta del Consell contra la Violència de Gènere, a Madrid. I així seguiríem i no acabaríem. Seguim?
.
(comentaris, aquí)
.
Ahir un bon amic em recordava un cas similar. Jesús Maestro, responsable de la política i cooperació exterior catalana per Esquerra durant el primer tripartit, treballa des de l’any passat per al ministeri d’Afers Exteriors espanyol a l’Uruguai. No era d’estranyar que la bona gent d’ERC callés elegantment en saltar l’afer Guardans. Amb tot, aquesta elegància va lluir per la seva absència en el cas socialista, que es va afanyar a lloar la figura del fitxatge convergent de Cultura. I el cas és que de “guardans” no n’hi ha només a CiU i a ERC. Què va ser si no en el seu dia el fitxatge del molt jacobí d’Enrique Mújica com a Defensor del Pueblo? Si no recordo malament el va nomenar el PP d’Aznar i el disgust a can PSOE va ser descomunal. Així les coses, no hauria quedat més maco un silenci discret i no tant d’intent de picar cop de peu als convergents a les primeres de canvi?
.
Són coses de la politiqueria. Coses que fan que alguns oblidin que de casos Guardans n’hi ha a casa de tothom. Maestro, Mújica, Cristina Alberdi, exministra de Felipe González a qui Esperanza Aguirre va nomenar presidenta del Consell contra la Violència de Gènere, a Madrid. I així seguiríem i no acabaríem. Seguim?
.
(comentaris, aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada