De tot el seguit de coses imprevisibles que eren plausibles que poguessin passar en un congrés d’ERC, l’exclusió de Xavier Vendrell de l’Executiva n’és la més exòtica. O no. Perquè de fet aquestes coses ja passen. Van molt amb la democràcia. I sobretot van molt amb una militància que fa bandera de certs tics més propis dels ceneteros que tan mala vida van donar-li a Companys, que no pas de la combinació seny-rauxa del president Macià. El militant d’ERC, no ens enganyem, agrada de posar-se la cresta de tant en tant. De fet, la militància de tots els partits acostuma a ser bastant més essencialista, més combativa i més exigent que no pas la resta de votants. Però de fet precisament per això militen en un partit. Són gent que es creu una mica més que els altres allò de la necessitat de “transformar” la societat. I els d’Esquerra hi creuen una mica més que els militants dels altres partits, perquè resulta que els seus líders no es poden treure del damunt el compromís de comptar-hi de forma ben explícita cada poc temps. Així, doncs, quan tenen l’oportunitat, decideixen. I ho acostumen a fer amb mala tolerància a les directrius que venen de dalt. Vegis l’Estatut i el disgust monumental que van donar-li a Carod i Puigcercós apostant pel “no”. L’apparatchik controla el dia a dia del partit, però hi ha petits oasis llibertaris (congressos i similars) que a can Esquerra donen via lliure a què parli “el poble”. I aquest ho ha fet, en aquesta ocasió, contra la icona del partit-partit, Xavier Vendrell, que era el més proper a un spin doctor que hi havia fins ara a l’Esquerra de Joan Puigcercós. Els molts crítics que ara resulta que hi ha al seu partit no se l’estimen. I per què? Perquè ell era “la mà de ferro” d’un líder que en teoria havia de posar les bases en cintura quan fes el gran salt. Però això (el gran salt) va quedar reduït fa dos caps de setmana a discreta pirueta. Per tant, hi ha hagut toc d’atenció i la militància li ha dit a Puigcercós: “Manaràs, però amb nosaltres”. I han ajudat Vendrell (aquest sí) a fer un gran salt... fora de la direcció del partit..
(podeu fer els vostres comentaris a El gran salt de Xavier Vendrell).
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada