Qui viu més en aquest món? ¿Un senyor que encara es pensa que de la seva messiànica mà Esquerra pot arribar a “entre 30 i 40” diputats en les properes eleccions al Parlament, o un altre senyor que adverteix que la catarsi a ERC cal fer-la ara quan es compta amb 23 diputat i no en un “congrés forense” després de treure cosa d’uns 8 diputats en la propera consulta a les urnes? De tan diferents i contundents, aquestes dues visions contraposades sobre l’estat de l’Esquerra actual bé podrien aconsellar una altra pregunta més escaient: Qui d’aquests dos senyors viu en una altra galàxia o ha perdut definitivament el nord? Els lectors, com els electors, són savis i sabran arribar a l’única conclusió possible. De fet, després que fins i tot els principals protagonistes de l’Esquerra dels darrers anys es preguntin ara en públic què haurien de fer per remuntar la frivolitat contagiada a unes sigles històriques, el diagnòstic és clar que hauria d’apuntar a un escenari escassament vinculat a pujades espectaculars de diputats.Algú dirà que en això dels diagnòstics els metges tendeixen a fer cert allò de “tants caps tants barrets” i que per tant hi ha opinions vàlides per a gairebé tot. Però un bon diagnòstic és clau quan cal un bon tractament. Més encara quan el tractament que cal és de xoc i d’urgència. I així es troba Esquerra. A les portes d’un congrés que encara no és forense, però que marcarà la sort d’un pacient que sortirà indefectiblement de camí al pavelló de rehabilitació o a un altre tipus de pavelló, més fred i més silenciós. En política, com en molts altres àmbits de la vida, el factor humà és determinant. Aquí el metge que haurà de diagnosticar i d’operar el pacient serà clau. Ja queda menys pel compte enrere i alguns encara no s’ho han plantejat prou seriosament. Què els passa, doctor?
.
(per fer comentaris a l'article d'avui a Elsingulardigital.cat, cliqueu aquí: Un congrés forense?)
.
I us enllaço també l'editorial: El gran repte de Mònica Terribas.
.
Aquests dies l'activitat del blog ha baixat, en aquest cas perquè he estat de congrés (interessant) a Guadalajara. El congrés sí, però la ciutat no us l'acabaria de recomanar. Diguem-ne que hi ha destins que en tota una vida no tindrem temps per a abastar abans que aquest de forma prioritària...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada