La imatge no és col·lateral

A Londres és evident que hi han influït l'ampliació dels peatges urbans a zones de l'oest senyorial de la ciutat, així com l'onada d'assassinats de joves en els barris més marginals o els flagrants casos de nepotisme que han esquitxat l'entorn més immediat de l'alcalde Livingstone. Això ha contribuït molt a què els laboristes hagin perdut la capital anglesa davant dels tories. Però també, no ens enganyem, la victòria de Boris Johnson és un triomf que ve de la mà d'una imatge trencadora, nova, diferent, fresca, que crea expectativa. Alguns s'hi han referit irònicament, però està clar que en la societat hipermediàtica en què vivim, la gent (cada cop més feta al canvi constant) necessita d'una sensació de passar pàgina més sovintejada i que entri més pels ulls. Johnson aporta això a Londres, com el jove i tecnològic David Cameron ho aporta al conjunt del Regne Unit, i com no ho fa un antiestètic, lent de reflexos i desgastat Gordon Brown. En un principi, Brown va generar una expectativa positiva, però ha quedat clar que el personatge en qüestió no estava preparat per mantenir aquest estat de gràcia durant gaire temps. Cameron, en canvi, fa temps que apunta a l'alça. La imatge no és col·lateral.