.José María Aznar no es resigna a desaparèixer del mapa polític. I així li van les coses al Rajoy. És un mal que no afecta exclusivament el PP. De fet, els ex-presidents són sovint un maldecap per als seus respectius partits. I si no que li ho preguntin especialment a l'Almunia i al Borrell, que van patir-ne les conseqüències en els primers anys del PSOE post-Felipe.
.
A Catalunya, aquesta tradició sembla que la compleix de forma ortodoxa l'ex-president Maragall. Però Jordi Pujol, en canvi, se n'ha allunyat... com a mínim aparentment. Em consta que des de fa algun temps es mou bastant. De fet es mou entre bastidors i segueix influint (i molt) en moviments interns que tenen conseqüències en una Convergència que sens dubte camina especialment desorientada des que va perdre la torna del seu descavalcament de la Generalitat. Hi ha confusió i intents de trobar un espai acceptable sota el Sol. I a això no hi ajuden certs moviments interns que el president Pujol estaria fent de forma bastant desacomplexada. M'arriba per diferents fonts que em són de total confiança. Caldrà estar-ne amatents. Veurem el 20-N què diu en Mas o què li deixen dir amb el poc marge de maniobra que sembla que té enmig d'un ambient enrarit a cal convergent, que no l'ajuda a consolidar-se en el lideratge.
.
Però qüestions de política nacional a banda, aquests dies a Espanya causa furor la reacció del Borbó amb Hugo Chávez. Zapatero, enmig del moment de la refrega mediàtica, semblava que hi posava pau... però no. En parlo avui a El Singular:
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada