Avui, presentació del llibre d'un personatge brillant: el vocal del Consell General del Poder Judicial (espanyol) Alfons López Tena. Un personatge, dic brillant, no només per la seva alta qualificació intel·lectual, sinó perquè seguint la dita clàssica no podem fer més que reconèixer la saviesa d'un home que ha rectificat... i de quina manera! Ell creia en allò de l'Espanya Plural i en descobrir que això ni existeix ni pinta que existeixi mai, ha decidit actuar en conseqüència. Tot un exemple, com l'és també el seu llibre Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia (Dèria Editors-La Magrana). Dades de la presentació:.
Data: avui, dimarts 17 d'abril del 2007.
Lloc: Seu Nacional d'Omnium Cultural (C/Diputació, 276).
Hora: 19.30h.
.
Aprofito per reproduir-vos l'article que em van publicar ahir a El Singular:
.
.
TeleMadrid i Alfons López Tena són metàfores dels dos grans sentiments que descriuen la relació Catalunya-Espanya. D’una banda, la televisió pública de l’Aguirre enganya una vegada més des d’Espanya sobre la realitat catalana. Agafa només un breu frame d’una realitat molt més àmplia i complexa, però d’aquest –que és el que l’interessa– en fa elevació al cub, una vegada més per enganyar, per enfrontar, per criminalitzar i per treure’n rèdits electorals. Perquè no oblidem que en dos dies l’Espe ha de treure majoria absoluta si vol seguir presidint la Comunitat de Madrid.
TeleMadrid i Alfons López Tena són metàfores dels dos grans sentiments que descriuen la relació Catalunya-Espanya. D’una banda, la televisió pública de l’Aguirre enganya una vegada més des d’Espanya sobre la realitat catalana. Agafa només un breu frame d’una realitat molt més àmplia i complexa, però d’aquest –que és el que l’interessa– en fa elevació al cub, una vegada més per enganyar, per enfrontar, per criminalitzar i per treure’n rèdits electorals. Perquè no oblidem que en dos dies l’Espe ha de treure majoria absoluta si vol seguir presidint la Comunitat de Madrid.
.
Però això no és nou. L’engany, vull dir. No sé de què s’escandalitzen tant alguns. Què té de nou? No ha passat sempre? No és una obsessió tant de la dreta com de l’esquerra espanyoles, això d’estigmatitzar Catalunya via utilització de la seva llengua, sempre que els convingui? No era això el que feia la TVE que controlava l’Alfonso Guerra quan Miquel Roca va voler vendre una Operació Reformista a tot l’Estat (*), que als Telediarios apareixia parlada en català tot i que el míting de torn fos en castellà i a Badajoz?
.
Més que l’engany, que és una cosa que mentre convisquem amb els espanyols segurament ens acompanyarà sempre, perquè els és molt rendible i gratuït, allò que ens ha de cridar l’atenció és el desengany. L’altra cara de la moneda d’aquesta relació malaltissa. I d’aquest sentiment en tenim un clar exponent en l’Alfons López Tena, brillant vocal del Consell General del Poder Judicial. Demà presenta a Òmnium un implacable llibre, gairebé de prescripció mèdica: Catalunya sota Espanya. L’opressió nacional en democràcia (Dèria Editors-La Magrana). No és un pamflet, ni un manual d’autoajuda, ni una via per tranquil•litzat consciències. Més aviat en despertarà les que encara estiguin complagudes de viure anestesiades. I ho farà amb el rigor dels seus arguments, amb l’exhaustivitat de les seves dades, i molt especialment perquè qui l’escriu és un que es creia allò de “l’Espanya Plural” (oxímoron?). Es creia allò de les dues Espanyes, i quan ha palpat dia sí i dia també que d’Espanya per als espanyols bàsicament només n’hi ha una, i en castellà, ha caigut del cavall i ha decidit passar a l’acció. Però aquest ha estat el segon pas. Primer va ser el desengany, que més que l’engany, el desitjo a molts catalans, perquè no petrifica, no immobilitza en la indignació o en el sentiment d’ofensa, sinó que mou a la reacció.
.
(*) Si us plau, cliqueu aquí i no us perdeu la "im-pressionant" cançó electoral del PRD. Boníssim! Per riure, esclar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada