Com us vaig avançar la setmana passada, aquesta he estat a Pamplona, a la Universidad de Navarra, on he pogut tornar a compartir una estona amb alguns dels professors que allà hi treballen. D'entre ells, el professor Esteban López-Escobar, referent internacional en l'estudi de l'agenda-setting i president de l'Associació Mundial per a l'Estudi de l'Opinió Pública (WAPOR). Com sempre, les seves reflexions són especialment entenedores i encertades. D'ell avui us en recomano el següent article, que ha presentat ben recentment en el II Congrés de Comunicació Política de l'INCOPO: .
Però a més del professor López-Escobar, aquesta setmana també era a la UNAV Robert Entman, de la George Washington University, un dels grans referents de la teoria del framing. Us apunto traduïda al català, l'entrevista que els companys d'aquesta facultat li han fet en motiu de la seva assistència a un seminari on hi ha participat:
Però a més del professor López-Escobar, aquesta setmana també era a la UNAV Robert Entman, de la George Washington University, un dels grans referents de la teoria del framing. Us apunto traduïda al català, l'entrevista que els companys d'aquesta facultat li han fet en motiu de la seva assistència a un seminari on hi ha participat:
.
"Hi ha xoc d'interessos entre polítics, periodistes i l'opinió pública"
.
—Algunes de les seves investigacions suggereixen que la cobertura dels mitjans dificulta el desenvolupament de les polítiques públiques. Per què es produeix aquest fenomen?
—Algunes de les seves investigacions suggereixen que la cobertura dels mitjans dificulta el desenvolupament de les polítiques públiques. Per què es produeix aquest fenomen?
.
—Els periodistes operen sota unes necessitats institucionals que no necessàriament s'alineen amb les dels líders polítics. Als periodistes els interessa la controvèrsia, el conflicte. A vegades als polítics també, però altres vegades estan centrats en negociacions, acords, potser detalls poc interessants per al públic. Així que hi ha un xoc entre allò que els periodistes consideren com a bones històries i allò que els polítics intenten comunicar.
—Els periodistes operen sota unes necessitats institucionals que no necessàriament s'alineen amb les dels líders polítics. Als periodistes els interessa la controvèrsia, el conflicte. A vegades als polítics també, però altres vegades estan centrats en negociacions, acords, potser detalls poc interessants per al públic. Així que hi ha un xoc entre allò que els periodistes consideren com a bones històries i allò que els polítics intenten comunicar.
.
—On queda llavors l'interès del públic?
—On queda llavors l'interès del públic?
.
—Això és un problema. Em temo que hi ha dues maneres de pensar sobre aquest aspecte. D'una banda, allò que el públic està interessat a llegir o veure. D'altra banda, servir bé al públic podria implicar altres coses. Allò que interessa al públic podria estar llavors més lligat a les informacions dels periodistes, però l'interès polític d'estar servits per un bon lideratge potser no hi estigui lligat. Els periodistes diuen que no poden informar d'acord a allò que els polítics pensen que és bo per a la democràcia, sinó respecte a allò que l'audiència vol que facin. Hi ha una paradoxa de la qual és difícil escapar: els periodistes volen fer informació de més qualitat, però estan constrets perquè l'audiència no vol gastar temps ni diners en notícies d'alta qualitat. A la vegada, si no hi ha informació de qualitat els ciutadans no poden demandar-la, així que s'estableix un cercle viciós. A més, si tens una ciutadania poc informada, els polítics són reticents a explicar assumptes polítics complexos. I això porta a vegades a tràgics errors polítics.
—Això és un problema. Em temo que hi ha dues maneres de pensar sobre aquest aspecte. D'una banda, allò que el públic està interessat a llegir o veure. D'altra banda, servir bé al públic podria implicar altres coses. Allò que interessa al públic podria estar llavors més lligat a les informacions dels periodistes, però l'interès polític d'estar servits per un bon lideratge potser no hi estigui lligat. Els periodistes diuen que no poden informar d'acord a allò que els polítics pensen que és bo per a la democràcia, sinó respecte a allò que l'audiència vol que facin. Hi ha una paradoxa de la qual és difícil escapar: els periodistes volen fer informació de més qualitat, però estan constrets perquè l'audiència no vol gastar temps ni diners en notícies d'alta qualitat. A la vegada, si no hi ha informació de qualitat els ciutadans no poden demandar-la, així que s'estableix un cercle viciós. A més, si tens una ciutadania poc informada, els polítics són reticents a explicar assumptes polítics complexos. I això porta a vegades a tràgics errors polítics.
.
—Llavors pot passar que es produeixi una doble simplificació del missatge: la dels polítics i la dels mitjans.
—Llavors pot passar que es produeixi una doble simplificació del missatge: la dels polítics i la dels mitjans.
.
—Sí, quan el missatge arriba a l'audiència és una representació estreta d'allò que realment està passant.
—Sí, quan el missatge arriba a l'audiència és una representació estreta d'allò que realment està passant.
.
—Estem practicant un periodisme saludable als països occidentals
—Estem practicant un periodisme saludable als països occidentals
.
—Això varia segons els diferents països, líders i assumptes. Com a generalització, diria que els periodistes europeus tendeixen a ser més ideològicament diversos, fet que és saludable en general. A Amèrica, amb una sola excepció, tots els mitjans nacionals estan estrictament identificats amb una ideologia de partit. Segons la meva opinió, això els porta a un periodisme de menor qualitat, freqüentment manipulat. A França o a Espanya és més comú que algú qüestioni fortament al Govern. Per exemple, amb les guerres del Golf o de l'Iraq va haver molt poc qüestionament per part dels mitjans americans.
—Això varia segons els diferents països, líders i assumptes. Com a generalització, diria que els periodistes europeus tendeixen a ser més ideològicament diversos, fet que és saludable en general. A Amèrica, amb una sola excepció, tots els mitjans nacionals estan estrictament identificats amb una ideologia de partit. Segons la meva opinió, això els porta a un periodisme de menor qualitat, freqüentment manipulat. A França o a Espanya és més comú que algú qüestioni fortament al Govern. Per exemple, amb les guerres del Golf o de l'Iraq va haver molt poc qüestionament per part dels mitjans americans.
.
—¿Estan llavors els mitjans americans massa esbiaixats?
—¿Estan llavors els mitjans americans massa esbiaixats?
.
—Sí, la part irònica d'això és que en l'esperança d'eliminar el biaix, en realitat l'estan produint. Com a exemple, la informació sobre l'escalfament global. S'està donant massa espai a la gent que nega l'escalfament global, fins i tot quan gairebé cap científic ho fa. Però tendeixen a obtenir molt d'espai informatiu, perquè això és suposadament objectiu i equilibrat. I això distorsiona la informació real que sobre aquest fenomen rep el públic.
—Sí, la part irònica d'això és que en l'esperança d'eliminar el biaix, en realitat l'estan produint. Com a exemple, la informació sobre l'escalfament global. S'està donant massa espai a la gent que nega l'escalfament global, fins i tot quan gairebé cap científic ho fa. Però tendeixen a obtenir molt d'espai informatiu, perquè això és suposadament objectiu i equilibrat. I això distorsiona la informació real que sobre aquest fenomen rep el públic.
.
—¿Hi ha interessos polítics o comercials darrere d'aquest biaix dels mitjans?
—¿Hi ha interessos polítics o comercials darrere d'aquest biaix dels mitjans?
.
—Estic escrivint un llibre sobre el biaix ideològic dels mitjans, que és un tema comú de discussió, però no molt ben conegut en la teoria. Hi ha moltes paradoxes que afecten aquesta qüestió, com la que hem comentat. Una altra és la medició que es dedica al temps i l'espai de la informació sobre un o altre partit polític. Els mitjans han estat molt esbiaixats a favor de George Bush. L'han protegit de gairebé tots els escàndols potencials. Si mira com van tractar a Bill Clinton, els mitjans van informar en excés en alguns assumptes. Això no és perquè els mitjans recolzin als republicans. Si no que
els republicans estan molt més adaptats a manipular els mitjans i el sistema d'objectivitat.
—Estic escrivint un llibre sobre el biaix ideològic dels mitjans, que és un tema comú de discussió, però no molt ben conegut en la teoria. Hi ha moltes paradoxes que afecten aquesta qüestió, com la que hem comentat. Una altra és la medició que es dedica al temps i l'espai de la informació sobre un o altre partit polític. Els mitjans han estat molt esbiaixats a favor de George Bush. L'han protegit de gairebé tots els escàndols potencials. Si mira com van tractar a Bill Clinton, els mitjans van informar en excés en alguns assumptes. Això no és perquè els mitjans recolzin als republicans. Si no que
els republicans estan molt més adaptats a manipular els mitjans i el sistema d'objectivitat. .
—¿Hi ha llavors algun tipus d'acord implícit entre certs líders polítics i els mitjans?
—¿Hi ha llavors algun tipus d'acord implícit entre certs líders polítics i els mitjans?
.
—No necessàriament un acord, ni tampoc és una qüestió ideològica. El punt de vista ideològic personal de la majoria dels periodistes en mitjans nacionals és majoritàriament progressista, de centre-esquerra. Això no explicaria perquè van ser tan durs amb Clinton, que és de centre-esquerra, i tan condescendents amb Bush, que és de dreta, no de centre, i alguns dirien que d'extrema dreta, el que és un punt argumentable. El mateix cas es va donar en el seu moment amb Carter i Reagan. Així que no és afinitat política, ni acord amb les posicions polítiques, és molt més la manera que els presidents i els seus equips desenvolupen la seva estratègia de comunicació i la manera que entenen la manera que funcionen els mitjans i usen cada oportunitat per promoure el seu punt de vista i minar el del contrari. Des del primer dia de la presidència de Clinton, els republicans no van fer una altra cosa que pressionar possibles escàndols. Vostès han vist el revers quan els demòcrates estan a l'oposició.
—No necessàriament un acord, ni tampoc és una qüestió ideològica. El punt de vista ideològic personal de la majoria dels periodistes en mitjans nacionals és majoritàriament progressista, de centre-esquerra. Això no explicaria perquè van ser tan durs amb Clinton, que és de centre-esquerra, i tan condescendents amb Bush, que és de dreta, no de centre, i alguns dirien que d'extrema dreta, el que és un punt argumentable. El mateix cas es va donar en el seu moment amb Carter i Reagan. Així que no és afinitat política, ni acord amb les posicions polítiques, és molt més la manera que els presidents i els seus equips desenvolupen la seva estratègia de comunicació i la manera que entenen la manera que funcionen els mitjans i usen cada oportunitat per promoure el seu punt de vista i minar el del contrari. Des del primer dia de la presidència de Clinton, els republicans no van fer una altra cosa que pressionar possibles escàndols. Vostès han vist el revers quan els demòcrates estan a l'oposició.
.
—Així que la raó de fons és que els republicans són més durs a l'oposició i tenen millors equips de comunicació…
—Així que la raó de fons és que els republicans són més durs a l'oposició i tenen millors equips de comunicació…
.
—Sí, això és bona part d'això. Tenen millor gent, estan millor finançats, tenen una infraestructura de xarxes per promoure el seu punt de vista… La ràdio parlada és majoritàriament pro-republicana, tenen revistes i think-tanks que estan ben finançats. Tenen una infraestructura intel·lectual i de relacions públiques més desenvolupada i millor finançada i entenen la manera com els mitjans operen, independentment de la ideologia personal dels periodistes.
—Sí, això és bona part d'això. Tenen millor gent, estan millor finançats, tenen una infraestructura de xarxes per promoure el seu punt de vista… La ràdio parlada és majoritàriament pro-republicana, tenen revistes i think-tanks que estan ben finançats. Tenen una infraestructura intel·lectual i de relacions públiques més desenvolupada i millor finançada i entenen la manera com els mitjans operen, independentment de la ideologia personal dels periodistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada