Ahir Joan Laporta va visitar Blanquerna. Igual com amb el seu balanç en títols i altres a can Barça, servidor podrà dir que ha triomfat i bé em podran dir que en això no sóc objectiu -bàsicament com en res, bàsicament com tothom-, però les xifres canten i parlen per si soles. Passadissos i sales a vessar ho demostren. El degà ho va dir: allò no havia passat "mai tant" abans en aquella casa. Durant la inauguració del curs acadèmic que ahir va fer, el president del Barça va revelar que rep sms amenaçadors. Aquests sms i els de Saura m'han inspirat l'article d'avui d'El Singular:
Message in a bottle, cantava Sting en la mítica cançó dels The Police. Va sonar per primera vegada l’any 1979. I d’ençà d’allò ha plogut molt. Molts anys. Gairebé tants com primaveres té servidor. De fet, el salt tecnològic dels últims temps ens hi allunya fins al punt que els missatges en ampolla ja són com fòssils que sonen a Plistocè. Vivim en plena era tecnològica i els mòbils junt amb Internet triomfen en una generació que s’estén de forma transversal fins a edats poc novelles com la del conseller Joan Saura. Sona a oxímoron però fet i fet és un triomf que ell també torturi la gramàtica amb els seus sms. I és que ara sabem que, com si d’un adolescent es tractés, s’hi abraona tot despullant-se, mostrant-s’hi tal com és, tal com pensa. És cosa de la desinhibició que aporta el món virtual.
La captura fotogràfica d’uns sms creuats entre ell i el seu company de files Jaume Bosch durant la intervenció de José Montilla en el discurs d’obertura del Debat de Política General és impagable per com és de metafòric. I és que en cert sentit és metàfora d’una fórmula tripartida que ni tan sols els seus propis components acaben de creure’s del tot. No debades, Saura parla via sms del “tostón” de la intervenció del seu líder al Govern, i Bosch diu que el discurs de Montilla és “poc sensible amb la gent amb dificultats”. És a dir, de la mà dels teòricament més entusiastes del tripartit, un innocent sms ens mostra el poc entusiasme que senten pel seu líder, i ens diu com de poc creuen en les polítiques socials que impulsa el seu propi Executiu, quan teòricament aquestes eren el gran objectiu de la fórmula de “govern d’esquerres”.
L’sms de Saura i Bosch reflectia això, igual com posava negre sobre blanc la hipocresia –o si ho volen, el doble discurs– que els aficionats a fustigar l’exercici de la política fan servir sovint per caricaturitzar els professionals de la cosa pública. La veritat de l’sms de Saura té la virtut de despullar-lo de la mentida feta consigna que acostumen a repetir a cop d’argumentari la majoria de polítics davant les càmeres. (...)
(Per llegir el text complet i per fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
1 comentari:
Impagable i hauria d'estar penat... ara resulta que un es pot passar per la pedra el dret a la intimitat que recull la Constitució, com qui res... vergonya.
Publica un comentari a l'entrada