Em diu un amic ecosocialista que com és que defenso Miquel Iceta i José Zaragoza. No s’explica com no veig clar que l’opció del PSC del futur són “els Castells, Nadal, Tura...”. I jo li ho explico ben clar. Punt número ú: amb Castells, Nadal o Tura, per futur no em ve res, dit en llenguatge de teloperador. I punt número dos: a mi “els Iceta i Zaragoza”, quan hi he interactuat, no m’ha donat mai la sensació que em miraven per damunt les espatlles. Alguns dels altres sí. Perquè hi ha una progressia patrícia del nostre país que s’ha situat tradicionalment uns quants metres per damunt del comú dels mortals, i ens han flagel•lat durant dècades amb la seva suficiència. I ara, fins i tot quan ja no tenen ben bé púlpits polítics i de poder des d’on impartir doctrina, hi insisteixen. És el cas de l’exconseller Antoni Castells. Ahir hi va tornar.
Va fer una conferència al Cercle d’Economia. O això ens han dit. Ho van batejar de conferència quan allò que va perpetrar ahir Castells era una espècie de monòleg sobre l’estat de la nació, tot i que parlant sobretot d’ell, de l’economia que ell ens diu que hi ha, i dels pals que els altres –pobres ignorants i desagraïts– mereixen rebre de mans d’un dels pocs privilegiats ungits i amb llicència per criticar a tort i a dret sense assumir un bri de censura. I la mereix.
La neolerrouxista Rosa Díez no aporta al debat polític espanyol gaire res més que frases que volen ser efectistes. I de vegades ho aconsegueix. Dimarts va dir, després del discurs de Zapatero en el Debat de Política General al Congrés, que el president espanyol ja l’únic que podia fer pel conjunt de la ciutadania era escoltar el clam del carrer, que al més pur estil Lola Flores –sempre segons Díez– li estaria dient a ZP: “Si me queréis, irse!”. Doncs Castells podria fer bastant el mateix (...)
(per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
Va fer una conferència al Cercle d’Economia. O això ens han dit. Ho van batejar de conferència quan allò que va perpetrar ahir Castells era una espècie de monòleg sobre l’estat de la nació, tot i que parlant sobretot d’ell, de l’economia que ell ens diu que hi ha, i dels pals que els altres –pobres ignorants i desagraïts– mereixen rebre de mans d’un dels pocs privilegiats ungits i amb llicència per criticar a tort i a dret sense assumir un bri de censura. I la mereix.
La neolerrouxista Rosa Díez no aporta al debat polític espanyol gaire res més que frases que volen ser efectistes. I de vegades ho aconsegueix. Dimarts va dir, després del discurs de Zapatero en el Debat de Política General al Congrés, que el president espanyol ja l’únic que podia fer pel conjunt de la ciutadania era escoltar el clam del carrer, que al més pur estil Lola Flores –sempre segons Díez– li estaria dient a ZP: “Si me queréis, irse!”. Doncs Castells podria fer bastant el mateix (...)
(per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada