En la passada campanya per les eleccions catalanes, i després de resistir-s’hi molt, Joan Laporta va accedir a participar en la porra dels candidats sobre els resultats del 28-N. En posar-s’hi va pronosticar catorze diputats a Solidaritat Catalana per la Independència. “Però què fas, Jan? Que no veus que fotràs el ridícul?”, va intentar dissuadir-lo un membre destacat del seu equip. I Laporta es va indignar. Creia fermament que el seu resultat es mouria en aquells paràmetres. Però recordem que va obtenir quatre diputats.
Pocs mesos abans, el seu candidat a la presidència del FC Barcelona, Jaume Ferrer, va passar un dels pitjors tràngols de la seva vida durant la nit electoral del 13-J al Camp Nou. Va quedar quart, i això que ell havia confiat cegament en Laporta i el seu diagnòstic: que les opcions de guanyar eren molt importants.
Perdre el món de vista és greu. Però endinsar-se en una dimensió desconeguda d’on no se sap si se sortirà, això és encara més preocupant (...)
(Per fer comentaris i llegir complet del meu article d'aquest dissabte a l'AVUI, cliqueu aquí)
Pocs mesos abans, el seu candidat a la presidència del FC Barcelona, Jaume Ferrer, va passar un dels pitjors tràngols de la seva vida durant la nit electoral del 13-J al Camp Nou. Va quedar quart, i això que ell havia confiat cegament en Laporta i el seu diagnòstic: que les opcions de guanyar eren molt importants.
Perdre el món de vista és greu. Però endinsar-se en una dimensió desconeguda d’on no se sap si se sortirà, això és encara més preocupant (...)
(Per fer comentaris i llegir complet del meu article d'aquest dissabte a l'AVUI, cliqueu aquí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada