dissabte, de febrer 05, 2011

Sense l'ajuda de Déu


Recorden la frase cèlebre de la vicepresidenta Joana Ortega, oi?: “Sí, prometo, amb l'ajuda de Déu”. També la independent d'Unió, Pilar Fernández Bozal, es va encomanar a l'Altíssim en la seva presa de possessió. Dues creients al govern. Però no són les úniques.

A diferència de l'anterior executiu, en el d'Artur Mas hi ha força creients, començant pel mateix president. Malgrat tot, sense complexos. Malgrat, per exemple, alguns representant de Déu. I m'explico.

Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, defensava fa dos anys en el seu llibre La llibertat com a resposta: “Avui dia està mal vist parlar públicament de les teves creences religioses [...] i en certs sectors fins i tot fa lleig tenir-les. Cal dir que les posicions d'una part de l'episcopat espanyol ajuden a crear una imatge en la qual molts, com jo, no ens podem identificar en absolut”.

El meu dubte ara és si a tot plegat no hi ajuda també l'actual Església catalana (...)