Una imatge val més que mil paraules ? Depèn. En alguns casos, com a mínim, ens apunta coses. La llàstima és que els polítics cada dia en són més conscients (gràcies a algú...) i aquests moments són menys espontanis del que seria desitjable, tot i que la capacitat que té una foto (com aquesta de La Vanguardia) per captar certs gestos i carregar-los d'intencionalitat... això no ens ho treu ningú.
Sobre la foto d'ahir de Merkel a Moncloa:
1. Ella, la cancellera, Merkel, la jefa, portant la veu cantant. I treu pit. Molt.
2. Zapatero, de cos present, amb les manetes posades fins i tot com si dins d'un fèretre el tinguessin dipositat, i amb un somriure congelat, com de placidesa eterna.
3. Rubalcaba alçant-li el dit a la Merkel. Quantes vegades ha degut assajar-ho? Poques, segur. Perquè domina molt. Tindria clar des de molt abans de la foto que aquest gest calia que hi fos, i simplement va executar metòdicament i eficaç, com pertoca al personatge. Una imatge que atribueix a qui l'empeny força, decisió, autoritat, advertiment... i tot davant la Merkel. Anivellant-s'hi en autoritat. No li té por. L'altra no l'acovardeix. A ell no. O això vol projectar la foto.
4. Cándido Méndez (per primera vegada, que jo l'hagi vist), amb corbata. Pop en un garatge. La seva cara no pot ser de més incomoditat, no se sap si per les companyies de la foto, per la corbata i pel que s'ha hagut d'empassar i el que sap que està per venir sota lideratge europeu de Merkel.
5. Joan Rosell. Mirant de reüll, i amb gest de satisfacció, la seva ídol. Ella ha aconseguit, per ell i pel gruix d'empresaris, allò que ells solets no haurien pogut. Però que no es noti massa...
i 6. Pepe Blanco, en fase dandi. Amb el seu vestit fet a mida, els cabells senatorials gràcies a l'efecte de canejat, i ara ja sense ulleres... Qui l'ha vist i qui el veu. Amb la pinta de pringadíssim de la classe que feia quan va començar a despuntar al PSOE, i ara allà, alçant el cap, colze amb colze amb la cancellera i els ministres del primer país d'Europa. No és que hagi agafat quilos, sinó que ahir estava a punt de petar, inflat d'orgull.
Dimecres vam avançar a la ràdio, al Tot és molt confús, com ZP i el seu govern buscaven projectar química amb Merkel i el seu Executiu. I ho han aconseguit. Aquí teniu l'àudio de can El consultori del Dr. Aira de dimecres 2 de febrer del 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada