Ahir, la conferència anual de l'alcalde de Barcelona va regalar alguns moments dignes d'esment i d'atenció des d'un punt de vista de la comunicació política. Demà en parlarem a la ràdio, al Tot és molt confús. Però no podia deixar d'apuntar-vos-en una prèvia. Una imatge. L'adjunta. La d'una Montserrat Tura enfonsada en el seu seient i amb una cara camí de la son o del cansament més extrem.
La cara de Tura no diferia gaire de la que ens regalaven plànols de la mateixa realització de l'acte transmès via web, entre d'altres, dels regidors Gumà, Mayol o García-Bragado. Ara! Quan tu ets candidat -com és el cas de Tura, candidata a candidata- i parles d'entusiasme, la teva comunicació no verbal t'ha d'acompanyar ni que sigui una mica.
Evidentíssimament que Tura és com és, també políticament, i que no ha de sobreactuar ni d'impostar una manera de ser que no li pertoca i que no és la que l'ha dut fins on és i amb els índex de valoració que té. Ara bé, una certa cura a l'hora d'aprimar una mica la distància entre allò a què s'apela amb el discurs i allò que es transmet amb la imatge... això sí que caldria anar-ho treballant des de l'opció Tura.
2 comentaris:
Bon dia Toni,
Pregunta des de la més absoluta ignorància: - I no era el discurs del seu col•lega el que era soporífer? Jo no he estat mai a cap conferència, ni xerrada del senyor Hereu, per tant no sé de qui és culpa de la somnolència de la senyora Tura.
hahaha! tens part de raó, sí. el discurs d'hereu va ser dels més ensopits, monocordes i retòrics que recordo. però està en la línia del personatge. i de fet tura podria haver aprofitat per mostrar una imatge de contrast. a més, evidentment, ella i la resta de primeres files (la majoria enfonsadíssims) eren perfectament conscients que les càmeres els enfocarien...
Publica un comentari a l'entrada