“- Doctor, no sé què em passa...
- Doncs que està fatal de lideratge. Que no ho veu?
- Bé, sí. Jo i tothom. Què puc fer-hi?
- Miri, de moment, unes primàries.”
És un recurs força magrejat en política. Quan un lideratge en el càrrec perd força o impuls o credibilitat o ganxo mediàtic o tot alhora, sempre n’hi ha qui es recepta unes primàries per veure si la fórmula ajuda a la remuntada.
És allò que tant ens agrada en aquesta democràcia mediàtica nostra. La confrontació. El blanc o negre. El duel cara a cara. A vida o mort (política). El guanyador i el perdedor. Les especulacions. Les enquestes. Les travesses. El drama. La glòria. En definitiva: la vida. I això és precisament el que busquen Jordi Hereu i el PSC. Una segona vida. El Partit dels Socialistes la busca després de la mort del 28-N. L’alcalde de Barcelona la cerca després que totes les enquestes l’hagin donat per finat.
I en això que apareix Montserrat Tura, amb moltes ganes de tenir un paper amb frase. Ho vol. Ho desitja. No sabem si més i tot que ser alcaldessa de la seva segona ciutat, on treballa, ja que la seva ciutat estimada és Mollet, d’on ja en va ser alcaldessa i d’on sempre se’n reivindica, molletana militant. Avui comença la seva particular cursa oficial. La que, com a mínim, permetrà que s’esbravi i xerri tot el que no li han deixat garlar en els últims temps, primer per ser consellera disciplinada, després número dos electoral i ara membre de la mesa del Parlament amb cara de pòquer.
Tura no té tropa al partit. Ni a nivell nacional ni a Barcelona. Hereu, en canvi, sí. A Barcelona en presideix la federació, amb un Carles Martí de número dos que des que va dimitir de Primer Tinent d’Alcalde s’hi dedica a temps complet. I a Nicaragua... Ah, a Nicaragua! Allà hi manen Montilla, Zaragoza i Iceta. Hereu no els fa el pes. Però amb una mica de sort, en uns mesos aquest pot ser un problema del passat. En canvi... i si guanyés Tura ara unes primàries i després unes eleccions? Del tot insostenible (...)
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
- Doncs que està fatal de lideratge. Que no ho veu?
- Bé, sí. Jo i tothom. Què puc fer-hi?
- Miri, de moment, unes primàries.”
És un recurs força magrejat en política. Quan un lideratge en el càrrec perd força o impuls o credibilitat o ganxo mediàtic o tot alhora, sempre n’hi ha qui es recepta unes primàries per veure si la fórmula ajuda a la remuntada.
És allò que tant ens agrada en aquesta democràcia mediàtica nostra. La confrontació. El blanc o negre. El duel cara a cara. A vida o mort (política). El guanyador i el perdedor. Les especulacions. Les enquestes. Les travesses. El drama. La glòria. En definitiva: la vida. I això és precisament el que busquen Jordi Hereu i el PSC. Una segona vida. El Partit dels Socialistes la busca després de la mort del 28-N. L’alcalde de Barcelona la cerca després que totes les enquestes l’hagin donat per finat.
I en això que apareix Montserrat Tura, amb moltes ganes de tenir un paper amb frase. Ho vol. Ho desitja. No sabem si més i tot que ser alcaldessa de la seva segona ciutat, on treballa, ja que la seva ciutat estimada és Mollet, d’on ja en va ser alcaldessa i d’on sempre se’n reivindica, molletana militant. Avui comença la seva particular cursa oficial. La que, com a mínim, permetrà que s’esbravi i xerri tot el que no li han deixat garlar en els últims temps, primer per ser consellera disciplinada, després número dos electoral i ara membre de la mesa del Parlament amb cara de pòquer.
Tura no té tropa al partit. Ni a nivell nacional ni a Barcelona. Hereu, en canvi, sí. A Barcelona en presideix la federació, amb un Carles Martí de número dos que des que va dimitir de Primer Tinent d’Alcalde s’hi dedica a temps complet. I a Nicaragua... Ah, a Nicaragua! Allà hi manen Montilla, Zaragoza i Iceta. Hereu no els fa el pes. Però amb una mica de sort, en uns mesos aquest pot ser un problema del passat. En canvi... i si guanyés Tura ara unes primàries i després unes eleccions? Del tot insostenible (...)
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
2 comentaris:
Tura no té tropa a l'estructura de partit, cert. Però dependrà de qui exactament voti a les primàries: la militància, i menys encara els simpatitzants, no són pas la cúpula.
Per altra banda, la marca 'socialistes' espanyols s'ha erosionat tremendament, i per tant pot ser (potser) el moment de la variant 'catalanista'.
I ja saps que la sra. Tura no té un pèl de tonta! ;-)
cert en part, amic yuri. no en el tema "tonta", que estic completament d'acord que na tura no n'és gens.
ara! la militància no és pas la cúpula però tu ja saps fins a quin punt en els partits (i més en aquest tipus de cites clau) la cúpula pot ajudar a obtenir un resultat A o B.
d'altra banda, en l'article apunto el factor malastruc d'hereu i el fiasco almunia-borrell com a elements a tenir present en el sentit que amb aquest tipus d'experiments 2+2 no sempre fan 4... ;)
Publica un comentari a l'entrada