Madí i el cicle de vida dels spins

Feia un cert temps que David Madí deixava anar en petit-gran comitè que si Artur Mas esdevenia president ell no assumiria un rol polític lligat a la comunicació. Deia que necessitava punt i a part. Clar que el punt i a part que ha anunciat avui va més enllà d'això, i el bon tros d'incredulitat que molts posàvem a la hipòtesi d'un jove Madí jubilat de la política s'ha acabat per demostrar del tot exagerat. Marxa. Però no per sempre, diria jo. La vida és llarga i en política acostumen a existir camins de retorn. Això acostuma a dependre de com se'n surt. I Madí no ho ha fet per la porta falsa, sinó per la gran.

Anuncia que marxa en el seu moment més òptim. Amb Mas a pocs dies de ser formalment escollit president, després que la societat catalana ja ho hagi fet a les urnes. Caldrà no perdre'n la pista, pel que es pugui esdevenir en un futur amb el nom de David Madí. Personalment, i el conec només una mica, crec que a les venes li bull la política. Així que no descartéssim una segona vida política del protagonista del dia. Peter Mandelson en va tenir unes quantes, a la Gran Bretanya de Tony Blair i finalment a l'efímera de Gordon Brown. I això que aquest cada cop que hi moria políticament ho feia de forma estrepitosa...

Per cert que parlant de política, d'spin doctors i de britànics, avui una notícia agafa especial interès en el context madinià de la jornada. El nou líder del Labour, Ed Miliband, ja té spin doctor de capçalera. Nou líder, nou spin de referència. Serà el periodista del Times Tom Baldwin. Promet. Íntim de l'ínclit Alastair Campbell, potser després d'aquest apunt no caldria afegir res més, però ho faré només per recordar com des del Times s'ha acarnissat tradicionalment amb el Partit Conservador i molt especialment amb l'actual primer ministre, David Cameron.

Uns que vénen i uns que se'n van. El cicle de la vida. El cicle spindoctoral. Com deia el gran George Stephanopoulos, all too human...

I aquí enllaç amb la peça d'urgència que m'han demanat els companys de Vilaweb sobre l'adéu de Madí a la política: El Príncep de les Tenebres que no l'era.