El candidat és el missatge. El líder és el missatge. O, si ho voleu, en concentra bona part. En definitiva, n'és la representació en aquesta democràcia mediàtica nostra que demana de missatges simples, d'impacte i que puguin resumir-se en una cara, en un rostre, en una manera de fer, en una personalitat que generi empatia, adhesió, confiança.
Això passa ara de forma superlativa i en multimèdia, però abans de ser "democràcia mediàtica", les societats també necessitaven de lideratge, de rumb, de referència. I el rei n'era una. A la Gran Bretanya per raons òbvies. Però... què podia passar si en un moment crític com la Segona Guerra Mundial... el rei era tartamut? Aquest era el referent ferm, decidit, pare protector de la pàtria que necessitava una població amenaçada? Aquesta podia ser "la veu" que unís i impulses el seu poble?
Partint d'aquesta premissa dramàtica i real en tots els sentits, ens arriba la pel·lícula El discurs del rei (The King's Speech). Sobre el pare de l'actual reina Isabel, Jordi VI, qui va arribar de rebot al tron després que el seu germà abdiqués per amor a una plebea. Aconseguiria posar-se en el paper que una carambola de la història l'obligava a assumir en un moment crític? Irresistible, oi? Es veia a venir que en cauria pel·lícula tard o d'hora. Hi ha material. Teca. Sobretot si se'n sap fer un bon relat cinematogràfic i si es compta amb la potència de la interpretació d'actorassos com Colin Firth (simplement genial) o el sempre a punt Geoffrey Rush.
No us la perdéssiu. Us en passo tràiler en català i en anglès, perquè feu la vostra tria. Però no us la perdéssiu sobretot. Al cine l'estrenen avui. Però no tinguin pressa els qui estiguin acostumats al format PelículasYonkis. Ahir la 'Ley Sinde' va estampar-se al Congrés, així que compteu que en breu (quan la pengin) la podreu veure online.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada