Aquí el meu article publicat aquest diumenge a can Avui, en un especial post-eleccions catalanes (28-N: i ara què?) que aporta molta teca per reflexionar, sobretot perquè coordinats pel Toni Brosa hi diuen la seva grans firmes com Ferran Sáez Mateu, Antoni Segura, Marta Lasalas, Josep Maria Terricabras, Jordi Xifra, Hèctor L. Bofill, J-J. López Burniol, Miquel de Palol entre altres. Un luxe. Aquí la meva aportació:
Les eleccions de diumenge passat van posar la base per avançar en equip, en plural. Per superar aquella Catalunya dual amb què cert relat descrivia el país com la suma de dos fronts: el rural, de CiU, i l'urbà, del PSC. Això ha quedat desmentit de nou, ara de forma més rotunda. A més, els resultats electorals demostren fals el risc de fractura social que alguns han utilitzat recurrentment com a espantall per mirar de collir vots i per blasmar objectius de país com la sobirania econòmica.
CiU guanya al Baix Llobregat, al Vallès Occidental i a la immensa majoria de les ciutats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Ho fa, a més, amb un augment de la participació, captant vots dels socialistes, i amb un discurs que defensa el “dret a decidir sense límits” i el concert. L'avinentesa, doncs, és immillorable perquè –no només via CiU– s'incorpori molta més gent a l'àmbit del catalanisme.
Però, com fer-ho? La recepta haurà de contenir molts ingredients, però en síntesi, per començar: una gestió impecable de les institucions catalanes que les prestigiïn i demostrin com un major autogovern implica una millora en les condicions i vida dels catalans. Això, annex a un nou relat col·lectiu impulsat des de la màxima institució del país, que relligui aquest increment pràctic del benestar amb el discurs que el sustenta.
Prioritat màxima dels propers temps per al futur president Artur Mas, doncs? La gestió pura i dura. Restablir la salut financera de la Generalitat. Reactivar l'economia amb l'impuls d'un canvi de model productiu que prioritzi l'economia del coneixement en detriment del totxo. L'educació, amb lluita decidida contra el fracàs escolar. I mesures de regeneració democràtica i de transparència, en la línia del “Govern dels millors” que Mas no es cansa de repetir que vol fer.
La Catalunya que està per venir, si la volem sobirana, ha de partir del fonament d'una societat més pròspera. Només així podrà ser real. I això no entén de divisions entre mar o muntanya, vila o ciutat. Aquest és el gran repte de Mas. Liderar el fer pinya des del catalanisme com a síntesi de les aspiracions col·lectives.
El nou Govern haurà de començar per combatre en plural la crisi econòmica. I en aquest difícil objectiu només triomfarà si ho fa pensant en gran, amb ambició de país. De forma pragmàtica, efectiva, realista. Perquè en els propers anys ens hi juguem molt i perquè és àmpliament estesa l'ambició de fer real una Catalunya que decideixi per si sola. Així ho ha sentenciat el 28-N.
1 comentari:
Tots confiem en el nou govern de Catalunya!
Volem tot això que Vd. diu i també que complexin amb tot el que van prometre.
Fora, impostos del dret de successions, fora el limit de velocitat per les rondes de les ciutat, una educació estable, escoles amb materials subvencionats i un llar etc...
Tindrem paciència, però que no ens fallin.
Confiem que arribem a ser una Catalunya SOBIRANA!
Son temps dolents, però em donat el nostre suport al Nou Govern.Que ens tregui i faci tot el que calgui perquè sortim en davant, amb dignitat!
Publica un comentari a l'entrada