N'admirava la capacitat intel·lectual i pedagògica. Que parlés del Leviatan de Hobbes amb la mateixa gràcia i normalitat que ho feia per exemple del seu (nostre) Barça o de l'última novetat a la premsa del cor. Res no li era indiferent. La seva curiositat era contagiosa. Pur humanisme, cultura, ganes de saber i de compartir coneixement.
En moltíssimes coses no hi estava d'acord, i el meu parer és que la seva trajectòria política va deixar alguns moments ben poc lluïts. Però l'admirava. Al polític que plantava cara als violents, al professor Lluch, a l'Ernest culer, al senyor Lluch tertulià de la ràdio. Un teòric molt pràctic. Un mestre que m'hauria agradat tenir... i mireu que n'he tingut de bons...
Avui fa 10 anys que ETA el va assassinar. Però la memòria encara no ens falla del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada