dilluns, d’agost 30, 2010

Una d'spin doctors (part de la història)

El descans estival trobo que ha provat. Hi ha forces renovades de cara a un curs que ens ha de donar molta teca. I entre els bons propòsits que m'he autoimposat, una sèrie de posts dedicats als spin doctors. El de demà en serà el primer.
.
I, com no podia ser d'una altra manera, començaré per on servidor considera que és de iure i de facto la gran pàtria política dels spin doctors, aquestes criatures de la cosa pública que aquí encara coneixem poc però que ja vaig mirar d'anar presentant en societat en el meu llibre dedicat en exclusiva a ells (Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics -Columna, 2009-/ Los spin doctors. Cómo mueven los hilos los asesores de los líderes políticos -Editorial UOC, 2009-). És molta la importància que atribueixo al fet de conèixer-los per poder mirar de fer-nos una idea ajustada de la política que ens governa.
.
Aquí a nivell català comença a fer rum-rum el món dels assessors de comunicació i estrategs polítics. El seu paper, sens dubte, serà creixent en els propers anys, i per tant també la seva influència en la nostra política, que ja a dia d'avui és digna de ser coneguda.
.
Tinc la gran sort que la meva condició d'estudiós d'aquest món m'ha fet possible l'amistat amb un grup molt engrescador que a més jo identifico com a spins de futur en la nostra política. Alguns d'ells, tot i que molt joves, ja roden en aquest món, com és el cas de Vicent Martínez, Albert Medran, Pau Canaleta, Guillem López i Bonafont o Xavier Peytibi. En diferents plànols i amb diferents intensitats i àmbits d'actuació, ja bateguen. Igual com hi ha noves fornades que en les passades eleccions del Barça van començar a fer aportacions de vàlua, com és el cas de Marc Elena i de Tolo Moya. I tot plegat és molt engrescador. Déu me'n guard de ficar-me mai a fer feina en aquest món. Se n'ha de tenir molta, de fusta! Ells en tenen, com els ja de referència Roig, Marcet i Gutiérrez-Rubí, amb qui també m'hi uneix un afecte ben correspost. Però servidor és matèria feta de l'altra trinxera: la premsa i l'Acadèmia. I és des d'aquest àmbit, des d'aquests miradors, que segueixo la fauna a nivell macro i micro. Des d'aquest blog us n'aniré fent certs tastos en les properes setmanes. Els senior de la cosa, a nivell internacional, seran els protagonistes.
.
Començarem amb l'entorn d'un líder que un altre spin en potència del nostre entorn, Juan Milian, ha descrit molt bé en llibre: el primer ministre britànic, David Cameron. El relleu "natural" del també líder mediàtic Tony Blair, tot i que l'un és conservador i l'altre (temps era temps) deien que era laborista.
.
L'home de la caricatura serà un dels protagonistes amb què obrirem foc demà. Perquè coneixent millor als de la seva espècie, coneixereu millor els respectius assessorats. I és que, com ha deixat escrit el mític Seth Godin, "tot, en el personatge polític, explica una història, la seva roba, la seva parella, els seus assessors...". Nosaltres ens centrarem en aquests últims.
.

1 comentari:

Lourdes ha dit...

Molt engrescador! Penso estar a la guai!