Tots som moto

Del govern d’Espanya no n’espero res de bo més enllà que algun dia deixi de perjudicar-me. I ja és trist però del govern de la meva ciutat, Barcelona, també. La diferència és que del primer com a mínim puc aspirar a independitzar-me’n algun dia. De l’Ajuntament de Barcelona no, malgrat que tot podria ser que me n’hagués d’exiliar. No ho descartéssim pas. De fet, aquesta és l’opció que centenars de milers de joves han triat en els últims anys.

I és que el govern municipal de la capital catalana va decidir un bon dia de fa molt de temps portar a l’extrem aquell consell del gran Nèstor Luján que convidava a “assajar el quedar-nos sols de tant en tant amb nosaltres mateixos”. L’última d’aquest Ajuntament desconnectat de la seva ciutadania i que malgasta milions d’euros en xarlotades com el referèndum de la Diagonal és una nova ofensiva contra les motos. El seu afany recaptatori frega la grolleria, per no dir directament la indecència. Especialment si veiem com cremen els diners que ens succionen els agents del desordre d’una ciutat que a moltes coses no, però que com a mínim pot aspirar a encapçalar el rànquing en assetjament i multa dels seus motoristes. Ara, amb prova pilot al Poblenou, per multar les motos aparcades a les voreres, fins i tot a les més àmplies.

Després de Roma, Barcelona és la ciutat de les motos per excel•lència. I bo i reconeixent els “pecats” de molts dels qui la utilitzen, seria de justícia reconèixer el servei que fan aquests vehicles a la descongestió i fluïdesa d’un trànsit saturat de cotxes. Però no, a aquest ajuntament el que li agraden són les bicis (...)

.
(Per llegir l'article complet, cliqueu aquí)
.
I aquí el grup al Facebook on us convido a sumar-vos per aturar aquesta pensada de l'Ajuntament.
.
I aquí l'àudio de l'última sessió de la temporada de El consultori del Doctor Aira, ahir dimecres 14 de juliol, al Tot és molt confús.
.