dijous, de juny 17, 2010

La presumpta comissió

.
Dominique Preste, historiador de la ciència, ha escrit una obra que els animo a cruspir amb delit, sobretot si són membres del tripartit, d’ERC, PSC o ICV. Es tracta d’un assaig traduït al català per Josep Batalla i Josep Hereu, i editat per Obrador Edèndum. Parlo de Ciència, diners i política. Imperdible. I aquests dies en què amb exactitud científica els afers de corrupció piquen pendularment com toca la porta de l’actualitat política, fa goig de pensar-hi tot llegint aquest llibre que barreja política i economia. Com a mínim així ens podem abstreure de la grollera activitat en allò que alguns han vingut a denominar “comissió” del Parlament. N’hi ha que fins i tot podran mirar d’autojustificar-se amb uns mínims de dignitat.

Amb tot, permetin-me que comenci per desmentir una llegenda urbana. Des d’ahir mateix ja sabem que això que han muntat els del tripartit i el PP al Parlament, amb presidència d’un fins a data d’avui gairebé inèdit diputat d’ERC, no és una comissió d’investigació. Ens ho ha dit David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau creada per Montilla i els seus. És ell qui ahir mateix deixava ben al descobert fins a quin punt arriba l’obsessió del tripartit per lapidar l’adversari en plaça pública. Diu Madero: “Hauríem de fer tots una revisió del plantejament de les coses. Les comissions d’investigació, dit pel Tribunal Constitucional, dit per la Llei, pel reglament de la Cambra catalana i el reglament del Congrés, tenen com a finalitat esbrinar les responsabilitats polítiques dels membres del govern (no de l’oposició)”. Per tant, la presumpta comissió pel cas Palau al Parlament, més que això és un abjecte judici paral•lel i sumaríssim a CiU (...)
.
(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.