.M’ho deia la setmana passada un càrrec important d’Esquerra: “Nosaltres som atrevits, però tampoc no ens passéssim”. Ho comentava arrel de la fama que s’han guanyat –ja saben, “som com som”...– i que va dur en una ocasió un conegut publicitari nostrat a proposar-los tirar endavant una campanya per les catalanes amb l’eslògan “Trempera per a Catalunya”. Esquerra va declinar la possibilitat, és clar. “Tots sabem que això de la trempera dura el que dura... i no precisament quatre anys de legislatura”, m’argumenta aquesta font ben propera a Joan Puigcercós. Aquí van posar-hi seny.
Ara bé! La setmana passada l’opció de saltar del Govern va estar ben a punt de materialitzar-se. I aquí tenim aquella part del “som atrevits” que fa que Esquerra encara no qualli com ella voldria. Aquest tipus de perspectives espanten força gent, força electorat, força catalanistes, força sobiranistes... i força socis potencials de futur, ja sigui de nou el PSC o per sorpresa CiU. “Però és el que hi ha, perquè enlloc no és escrit que només es pugui servir el país des del Govern i no des de l’oposició”, rebla el sincer republicà. I té raó. Ara! Aquesta no ha estat l’aposta estratègica de l’ERC dels últims temps, i tot pinta que no serà la dels propers anys, si és que tenen opció de triar-ne una. Tot plegat, per tant, aquest estat d’ebullició de l’ERC dels últims dies pinta més un intent, un pèl desesperat, de recuperar cert terreny per la via del cop de puny damunt la taula. Hi veig més això que no pas un retorn als orígens. A la seva trempera d’abans (...)
.
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
Ara bé! La setmana passada l’opció de saltar del Govern va estar ben a punt de materialitzar-se. I aquí tenim aquella part del “som atrevits” que fa que Esquerra encara no qualli com ella voldria. Aquest tipus de perspectives espanten força gent, força electorat, força catalanistes, força sobiranistes... i força socis potencials de futur, ja sigui de nou el PSC o per sorpresa CiU. “Però és el que hi ha, perquè enlloc no és escrit que només es pugui servir el país des del Govern i no des de l’oposició”, rebla el sincer republicà. I té raó. Ara! Aquesta no ha estat l’aposta estratègica de l’ERC dels últims temps, i tot pinta que no serà la dels propers anys, si és que tenen opció de triar-ne una. Tot plegat, per tant, aquest estat d’ebullició de l’ERC dels últims dies pinta més un intent, un pèl desesperat, de recuperar cert terreny per la via del cop de puny damunt la taula. Hi veig més això que no pas un retorn als orígens. A la seva trempera d’abans (...)
.
(Per llegir el text complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada