
No és el moment, cert. Però precisament per això l’és. Precisament perquè la situació és difícil, perquè el govern espanyol està tocat, perquè Zapatero no té credibilitat i, pitjor encara, està manca d’un pla efectiu contra els efectes de la crisi a l’Estat espanyol. Per tot això té sentit la proposta de CiU d’un pacte transversal entre els partits per tirar endavant mesures necessàries en l’àmbit econòmic. Malgrat tot, té sentit. Malgrat el baló d’oxigen a un PSOE que no el mereix. Malgrat que no és de rebut que Catalunya sempre hagi de ser qui posi seny i tiri del carro. Però ens governa qui ens governa i formem part de l’Estat on ens tenen encaixonats. Això a dia d’avui va així, i si ells s’esfondren, ens arrosseguen al fossar. D’aquí el moviment de CiU, una federació més sobiranista que aquella que va pilotar Pujol. Però una cosa no treu l’altra. De fet, precisament en saber combinar responsabilitat i reivindicació raurà l’èxit o el fracàs de CiU en la tercera i definitiva campanya d’Artur Mas. De fet en això raurà l’èxit o el fracàs dels principals partits catalans. I en això està clar que n’hi ha que parteixen amb molt desavantatge. (...)
.(Per llegir l'article complet i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada