Montilla, un pioner

.
"Si la política té a veure amb qui fa alguna cosa, o amb l'assignació voluntària de valors, em pregunto per què necessita emprar tantes paraules". José Montilla coincideix plenament amb l'autor d'aquesta frase, Murray Edelman, gran analista de la construcció de l'espectacle polític. Fets, no paraules. I no és tant que així gestioni Montilla el seu govern, com sí que ho fa en canvi amb la seva carrera política. Si hem de jutjar per on és avui dia podem concloure que l'estratègia no li ha anat del tot malament.
.
Montilla va ser el primer a captar que José Luis Rodríguez Zapatero li feia més mal que bé. Sabia que el president espanyol és de mena malastruga amb aquells que s'hi acosten, que hi aposten. I si bé és cert que a aquesta convicció hi va arribar com a còmplice necessari de Zapatero en la defenestració del seu predecessor, Pasqual Maragall, no deixa de ser una demostració de lucidesa. No deixa de ser un cas poc habitual, el d'un Montilla pioner. I és que ell va ser el primer dels barons del PSOE que va fer un pas enrere en la foto amb ZP. Ara l'imiten d'altres, amb algun cas instigat clarament per José Bono. Però el nostre president va ser el primer, fet que l'honora, dins d'un ordre, no gaire, però l'honora. (...)
.
(Per llegir l'article complet d'avui a can Avui)
.
I de Montilla, però sobretot de ZP també n'hem parlat avui als Moments Aira de can Suplement. Aquí l'àudio de la secció d'avui... i l'àudio també de la secció de la setmana passada, que m'havia descuidat de penjar-la.

.