divendres, de febrer 19, 2010

Fills del seu pare?

(L'article d'aquest dissabte a can Avui):

Si fóssim un país amb polítics més coherents, el pare fundador del catalanisme seria referència obligada de la nostra vida pública. Si el nostre periodisme tingués més autoestima i es perdés menys en politiqueries, faria bandera de referents com el fundador del primer periòdic setmanal en català de llarga durada. Si fóssim un país més culte, institucions com l’IEC no haurien de fer equilibris pressupostaris impossibles per mirar d’esmenar llacunes com les que tenim en l’àmbit de les ciències socials. Si tot això passés, més gent sabria qui va ser Valentí Almirall i faria dècades, i no setmanes com és el cas, que s’hauria presentat el primer volum de la seva obra completa. Al final, com gairebé sempre, la nostra supervivència cultural va tirant gràcies a valents franctiradors com el professor Josep Maria Figueres, que un bon dia va decidir no resignar-se. Ell ens està repescant el pare de Lo catalanisme.

Almirall tenia una curiositat immensa. Per això va ser un avançat en les idees polítiques, en el terreny social i en el camp científic. D’aquí que seguís amb atenció les teories de Charles Darwin quan aquestes despuntaven Pirineus enllà. I d’aquí que anés disparat a veure in situ l’erupció de l’Etna. Curiositat universal. Periodista, polític, viatger, pensador i narrador, Almirall entenia el catalanisme com el progrés (...)

(Per llegir l'article complet, cliqueu aquí)

.

1 comentari:

jaume Benet Busquets ha dit...

Doncs sí noi. Sovint, el nostre pais és mesquí amb els seus prohoms.
Admirem els que viuen enllà de l'Ebre o dels Pirineus i menystenim els de casa.
No anem bé.