.
Avui als Cinesa Diagonal de Barcelona, CiU ha presentat la seva nova imatge, la nova música i dos espots nous. Comento ara aquests tres grans pilars de la cosa.
.
.
1. El nou logo. Barreja allò de "la Catalunya optimista" del PSC i el logo d'Unió de Pagesos.
.
.
És interessant. Divertit, que no xoca necessàriament amb seriós, i menys en una marca electoral com CiU que aquest flanc el té ben cobert, massa i tot per als qui la veuen poc agosarada. Arrisca, en aquesta direcció, i encerta. Amb aquest canvi d'imatge, d'agosarament podem dir que no en falta.
.
És una imatge que trenca la geometria de l'anterior, la quadriculació del logo de CiU des que Artur Mas n'és el líder.
.
.
Bona jugada. D'altra banda cal saber que aquesta només és una opció de logo d'entre les moltes que podran haver, tantes com públics té un partit d'ampli espectre com CiU, que aspira a arribar (i així ho fa si atenem als resultats electorals) a una majoria àmplia de la societat catalana (tipus anunci mític de la Coca-Cola). Ara ho volen fer més i en campanya voldran microsegmentar, com Obama va fer als Estats Units. En aquest sentit, la imatge és metàfora d'això. També com ho va fer la campanya d'Obama:
.
.
El somriure, a més, ja havia aparegut en logos de la primera campanya de Maragall, la de "Pel Canvi", en el marc de diferents logos que es proposaven per ciutadans a l'entorn de la plataforma maragalliana creada ad hoc. És un manllevar idees bones, igual com els socialistes van agafar el cor de CiU, simplement tenyint-lo tot de vermell.
.
2. Els dos vídeos, bons. Més èpic i vibrant el que recorda una mica a Braveheart. Més bo, perquè fa vibrar. I perquè és una imatge potent contra el cainisme propi del catalanisme i contra la divisió que l'ha fracturat en els últims anys. És una crida a integrar, a fer convergir, a reagrupar (ehem...) el catalanisme entorn l'antic pal de paller, avui Casa Gran.
.
.
El de la noia i el noi, de tan naif, té gràcia. I també posa humor i certa tendresa nyonya a una CiU que encara és percebuda per alguns com massa cosa seriosa. Una cosa no treu l'altra, com he comentat abans, però fer més amable la marca és un bon objectiu.
.
3. La nova cançó. Bona idea però de moment no reeixida. Bona idea perquè passa pàgina de l'anterior. Nova campanya, estil diferent, nova sintonia. CiU vol transmetre que proposa un "començar de nou", no pas un "retorn". No està mal. Ara! Si el nou eslògan és "començar il·lusiona" la música hauria de fer-ho més. Transmet bon rotllo chill out però no anima. Segurament en farà diferents versions i concretament alguna de més canyera.
.
Xavier Trias, el convergent de més bon rotllo a primera línia, estava feliç després de la presentació. Carles Campuzano, el més fiber, estava engrescat. Josep Maria Pelegrí, d'Unió, entusiasmat. I David Madí, content de la criatura. La militància, joves i grans, que avui hi havia al cine, han sortit il·lusionats. No hi havia eufòria per enlloc, cosa important i a valorar. Però estaven contents. S'hi respirava sensació d'encert. De no crear anticossos. De sumar, no restar. El votant més convergent (de CiU) es sentirà còmode i reforçat amb l'estil de campanya que deixa intuir aquesta presentació i aquest nou material. No és poc, sobretot tenint present l'efecte que va generar allò del molt comentat i poc vist ConfidencialCAT, i també tenint present que un dels grans secrets de l'èxit d'una campanya consisteix en mobilitzar l'electorat propi. A això, a més, hi ha opcions que can convergent pugui sumar gent que superi certes recances tradicionals respecte de la federació nacionalista.
.
I enfront d'això, el PSC presentava ahir una molt destempradora campanya. "Temps difícils, gent seriosa. President Montilla".
.
.
A l'article d'aquest dissabte a can Avui, he parlat precisament d'aquesta insistència en consolidar la marca "President Montilla", que està bé, però que cal que vagi acompanyada amb fets. No pot quedar-se només en paraules. D'això precisament, i del vídeo que ahir va presentar José Zaragoza, n'he parlat també a la ràdio, a can El suplement, avui. Aquí en teniu l'àudio.
.
En resum, no es pot plantejar un escenari tan gris i depriment com el que mostra exageradament un vídeo del PSC que fins i tot retrata un pantà de Sau buit... quan ara està ben ple! Massa pintar un escenari negre (com el color corporatiu de la campanya, per cert... deixant enrere el vermell corporatiu dels socialistes). Segurament la gent ara està més perquè la reil·lusionin, i no pas perquè la deprimeixin més. Amb propostes i solucions reals, evidentment, però això també es transmet amb l'entorn de campanya. En aquest sentit no crec que els socialistes hagin encertat en aquest primer minut de joc. Potser a aquest vídeo el segueix un crescendo que animi i engresqui, però fins que això no arribi, la cosa sembla que no l'han enfocat bé.
.Avui als Cinesa Diagonal de Barcelona, CiU ha presentat la seva nova imatge, la nova música i dos espots nous. Comento ara aquests tres grans pilars de la cosa.
.
.1. El nou logo. Barreja allò de "la Catalunya optimista" del PSC i el logo d'Unió de Pagesos.
.
.És interessant. Divertit, que no xoca necessàriament amb seriós, i menys en una marca electoral com CiU que aquest flanc el té ben cobert, massa i tot per als qui la veuen poc agosarada. Arrisca, en aquesta direcció, i encerta. Amb aquest canvi d'imatge, d'agosarament podem dir que no en falta.
.
És una imatge que trenca la geometria de l'anterior, la quadriculació del logo de CiU des que Artur Mas n'és el líder.
.
.Bona jugada. D'altra banda cal saber que aquesta només és una opció de logo d'entre les moltes que podran haver, tantes com públics té un partit d'ampli espectre com CiU, que aspira a arribar (i així ho fa si atenem als resultats electorals) a una majoria àmplia de la societat catalana (tipus anunci mític de la Coca-Cola). Ara ho volen fer més i en campanya voldran microsegmentar, com Obama va fer als Estats Units. En aquest sentit, la imatge és metàfora d'això. També com ho va fer la campanya d'Obama:
.
.El somriure, a més, ja havia aparegut en logos de la primera campanya de Maragall, la de "Pel Canvi", en el marc de diferents logos que es proposaven per ciutadans a l'entorn de la plataforma maragalliana creada ad hoc. És un manllevar idees bones, igual com els socialistes van agafar el cor de CiU, simplement tenyint-lo tot de vermell.
.
2. Els dos vídeos, bons. Més èpic i vibrant el que recorda una mica a Braveheart. Més bo, perquè fa vibrar. I perquè és una imatge potent contra el cainisme propi del catalanisme i contra la divisió que l'ha fracturat en els últims anys. És una crida a integrar, a fer convergir, a reagrupar (ehem...) el catalanisme entorn l'antic pal de paller, avui Casa Gran.
.
.
El de la noia i el noi, de tan naif, té gràcia. I també posa humor i certa tendresa nyonya a una CiU que encara és percebuda per alguns com massa cosa seriosa. Una cosa no treu l'altra, com he comentat abans, però fer més amable la marca és un bon objectiu.
.
3. La nova cançó. Bona idea però de moment no reeixida. Bona idea perquè passa pàgina de l'anterior. Nova campanya, estil diferent, nova sintonia. CiU vol transmetre que proposa un "començar de nou", no pas un "retorn". No està mal. Ara! Si el nou eslògan és "començar il·lusiona" la música hauria de fer-ho més. Transmet bon rotllo chill out però no anima. Segurament en farà diferents versions i concretament alguna de més canyera.
.
Xavier Trias, el convergent de més bon rotllo a primera línia, estava feliç després de la presentació. Carles Campuzano, el més fiber, estava engrescat. Josep Maria Pelegrí, d'Unió, entusiasmat. I David Madí, content de la criatura. La militància, joves i grans, que avui hi havia al cine, han sortit il·lusionats. No hi havia eufòria per enlloc, cosa important i a valorar. Però estaven contents. S'hi respirava sensació d'encert. De no crear anticossos. De sumar, no restar. El votant més convergent (de CiU) es sentirà còmode i reforçat amb l'estil de campanya que deixa intuir aquesta presentació i aquest nou material. No és poc, sobretot tenint present l'efecte que va generar allò del molt comentat i poc vist ConfidencialCAT, i també tenint present que un dels grans secrets de l'èxit d'una campanya consisteix en mobilitzar l'electorat propi. A això, a més, hi ha opcions que can convergent pugui sumar gent que superi certes recances tradicionals respecte de la federació nacionalista.
.
I enfront d'això, el PSC presentava ahir una molt destempradora campanya. "Temps difícils, gent seriosa. President Montilla".
.
.A l'article d'aquest dissabte a can Avui, he parlat precisament d'aquesta insistència en consolidar la marca "President Montilla", que està bé, però que cal que vagi acompanyada amb fets. No pot quedar-se només en paraules. D'això precisament, i del vídeo que ahir va presentar José Zaragoza, n'he parlat també a la ràdio, a can El suplement, avui. Aquí en teniu l'àudio.
.
En resum, no es pot plantejar un escenari tan gris i depriment com el que mostra exageradament un vídeo del PSC que fins i tot retrata un pantà de Sau buit... quan ara està ben ple! Massa pintar un escenari negre (com el color corporatiu de la campanya, per cert... deixant enrere el vermell corporatiu dels socialistes). Segurament la gent ara està més perquè la reil·lusionin, i no pas perquè la deprimeixin més. Amb propostes i solucions reals, evidentment, però això també es transmet amb l'entorn de campanya. En aquest sentit no crec que els socialistes hagin encertat en aquest primer minut de joc. Potser a aquest vídeo el segueix un crescendo que animi i engresqui, però fins que això no arribi, la cosa sembla que no l'han enfocat bé.
.
8 comentaris:
No entenc molt de publicitat però si ho dius en termes de marketing potser tens raó.
Ara, en termes polítics, sincerament no crec que parlem d'equips diferents:
- PSC i CiU s'alien per evitar dues auditories de la Sindicatura de Comptes que els afectaven (21.01.2010)
- CiU i PSC implicats en el cas Pretoria
- CiU i PSC van cobrar de Millet
- CiU vota amb el PSOE la llei de l'audiovisual (21.01.2010)
- CiU considera excessiva la llei del cinema ...
CiU+PSOE 2- Catalunya 0.
és la meva conclusió
No enten el vídeo del PSC quan ells governen a Barcelona, a Catalunya i a l'Estat espanyol. Montilla i els socialistes no són la solució, són el problema. Ells són part activa i protagonista de la crisi!
hola jordi, aquest que apuntes és l'argument d'esquerra. però la pega que té és que a nivell de govern d'ajuntaments la gran fórmula, amb diferència, és la del tripartit psc-erc-icv, igual com passa al govern de la generalitat des del 2003. davant d'això faules sobre la sociovergència que mai s'ha materialitzat a nivell de govern nacional, i molt puntualment a nivell municipal, no deixa de ser una llegenda urbana massa desmentida ja per la realitat.
i sí, salva, el "problema" de ser al poder gairebé a tot arreu ja és aquest, ja. és a dir, que alguna responsabilitat té qui mana tant en tot allò de lamentable que està passant i que tan cruament descriu el vídeo del psc...
Benvolgut Toni,
Tens raó: la fórmula de govern PSOE-ERC-ICV ha estat la més materialitzada.
Però em sobta que l’argument de la sociovergència l'atribueixis a ERC qui, hores d’ara, és més aviat una de les potes del PSOE.
Això no ha tret que, com he demostrat amb exemples, la fórmula CiU-PSOE es materialitzi en votacions importants.
Compte, doncs, en entrar en un bipartidisme similar al “turnisme” ideat per Cánovas a la restauració espanyola on 2 partits es turnen en el govern (i és cert que no el comparteixen) però defensen un mateix fons.
En termes de marketing està bé practicar un cert dualisme simplista però el que és realment important és en quines polítiques variarà substancialment el govern. Particularment no he notat profunds canvis entre la Generalitat tripartita i la de CiU enllà de l’espanyolització de TV3.
Aprofito per apuntar que al teu apartat de “Canals polítics al Youtube “ sobta trobar C’anos o UPID però no Reagrupament. T’adjunto l’enllaç per si tens a bé posar-lo:
http://www.youtube.com/reagrupament
gràcies pel debat, jordi. és molt enriquidor.
per la meva part, no pretenia fer dualisme ni simplismes. ans al contrari, crec que sempre faig una mirada ben en plural del que es mou a casa nostra.
això sí, l'argument de la sociovergència (i per això ho esmentava) ha estat recurrent en l'estratègia de comunicació d'una erc que amb aquest recurs ha anat volent incentivar la idea de l'equidistància. ara hi tornen (la pre-campanya ja oficial mana), i no només des dels òrgans del propi partit, sinó també entre mitjans i plataformes afins, també a internet. a això em referia.
en quant a votacions importants... hauríem de fer el recompte al parlament i ens duríem sorpreses, respecte del que dius.
ara! que la diferència entre el tripartit i els governs de ciu només s'ha notat en la desnacionalització de tv3 (i catràdio, i...) no hi estic gens d'acord. segurament seria motiu d'un post llarg, i no d'un comentari.
per últim, gràcies sobre l'apunt del canal de reagrupament. ja està esmenat. òbviament, aquesta és una secció que fa temps que no utitilitzo prou. quan la vaig crear no existia reagrupament, i en canvi sí c's.
Cert, un debat és enriquidor si no es fa des de posicions pre-establertes i crec que és el cas. Aquest país ens té acostumats a diàlegs de sords on el bó tot ho fa bé i el dolent és fatal. I cert també que el teu espai és plural.
No coincideixo en que no fesis dualisme amb “CiU 1- PSC 0”. El títol és dualista, crec, i el text també. No dic que estigui malament però ens empobrim tots si limitem aquestes eleccions a un bipartidisme. Tenim 8 partits al parlament i això ens enriqueix.
Insisteixo, i no m’importa coincidir amb l’òrbita d’ERC tot i no ser-ne, que PSOE i CiU proposen, amb matissos, un model similar: autonomisme unionista de centre.
T’animo a escriure un post sobre les diferències del govern tripartit i el de CiU. Diferències de fons. Probablement no ho he seguit prou bé. No és feina teva, però també espero que CiU ens expliqui que canviarà de fonamental quan arribin al govern.
amic jordi, el t´tiol era dualista i la temàtica de facto ho era bàsicament perquè són dos els partits que han presentat nous espots de cmapanya i això és el que servidor ha mirat d'analitzar. si erc o reagrupament o can icv o qui sigui hagués presentat nou material audiovisual amb el ressò que han tingut aquests dos casos, n'hauria parlat. el fons del meu discurs no és dualista, i això ho sap tothom que (amb molta paciència) m'hagi seguit en els últims temps a nivell d'articles, epr exemple. que he parlat de reagrupament molt mésque la mitjana de comentaristes d'aquest país és una veritat difícilment incontestable.
en quant a això de l"'unionisme de centre" que atribueixes per igual a psc i ciu, sento insistir-hi però és que la idea és cent per cent d'argumetnari d'erc. ara! que tu, erc enllà, hi coincideixes? res a dir. és una opinió respectable, tot i que jo la pugui veure del tot errònia i desmentida per la trajectòria dels uns i dels altres. i per molts que el mateix joan carretero l'hagi desmentit en infinitat d'ocasions amb arguments i amb recorregut molt més considerables que els meus.
en quant a la diferència entre els governs dels uns i dels altres, crec que la gestió dels dos tripartits deixen ben clares les grans diferències entre models. no en faré una tesi doctoral, d'això, i el cas és que aquest pobre blog meu es centra sobretot en el món de la comunciació política, però no descartis que un dia em despengi amb un post sobre el tema. homenatge a la teva insistència. ;)
Amic Aira, estic d'acord amb tu qui ha guanyat el primer round. Per ara, la ilusió és cosa de CiU. Amb tot, el millor anunci convergent de la temporada és el d'Estrella Damm (qui sap, deu ser la segona ronda ja). "Un equip del Pujol va ser el centre del món i quin és el secret es preguntava tothom".
Publica un comentari a l'entrada