1. Obama ha complert les expectatives de canvi que hi havien dipositat els nord-americans?
Sí, ho demostra el fet que un any després segueix sumant. Suma complicitats com la dels jueus que li eren reticents, premis com el Nobel, hores de televisió i de presència als mitjans. Segueix sent el líder mediàtic que va destapar-se en temps rècord com el referent que una part important dels nord-americans estaven esperant. I les enquestes i els índexs d'audiència demostren que, com a mínim de moment, no els ha decebut.
2. Quina repercussió ha tingut o tindrà el fenomen Obama en la política europea?
Ja l'ha tingut i la seguirà tenint, tot i que ja ben modulada després de la ressaca del primer any. En un primer moment, la repercussió va traduir-se en certs excessos perquè molts van caure a voler mimetitzar-lo sense atendre prou al fet que una experiència d'èxit en un context polític i electoral determinat no té per què ser traslladable sense més a un altre entorn. Això, per sort, ja va passar i ara en queda l'aposta cada cop més decidida per la política 2.0 i per la seva essència: apel·lació a valors i la interacció més explícita amb els públics. La microsegmentació de públics va ser el gran secret de l'èxit de la campanya d'Obama.
3. Pot sorgir un personatge com Obama a Catalunya?
Sí i no. Sí, entenent per un personatge com Obama algú que sintonitza plenament amb el batec de la seva societat en un moment determinat i clau. Sí, si allò que entenem per "un personatge com Obama" és algú que sap interpretar els signes del seu temps aplicats al seu país i que té prou lideratge i visió estratègica com per proposar nous objectius i fer que la major part de la societat l'acomboï. Però no si d'Obama només ens quedem amb la caricatura del Yes, we can i de la diferència estètica.
3 comentaris:
en el meu cas, l'Obama no ha complert les expectatives que em va crear, però és clar, jo no sóc americà i tampoc el vaig votar...
bon post.
bona resposta, la teva! hahaha! estaria bé preguntar als americans, cert. bé, ja s'està fent. aquests dies haurem de llegir més premsa de l'indret per anar prenent-ne el pols. en tot cas, jo he contestat tot partint de la base que d'ell no se'n podia esperar la gestió de déu nostru senyor. certament, molts dels qui més s'hi van posar d'esquena des del principi han estat els més interessats en fer passar-lo per un mesiànic o per un il·luminat a qui la majoria dels americans i de la resta del món van encumbrar posseït per algun tipus d'encanteri populista. i no.
per a mi, des d'un punt de vista del lideratge polític, bo i sabent que no es pot jutjar un president (tampoc un de nord-americà) sense tenir-ne com a mínim la perspectiva d'un mandat, em sembla que està complint, step by step. apunta maneres. hi ha hagut bons indicadors. veurem, però de moment no ha tingut cap gran daltabaix i sí en canvi ha donat certes bones pistes.
tot això no entrava en l'espai per explicar-me... ;)
jajaja!! potser... però des de el meu punt de vista, se li pot girar la pilota en contra. Si és cert que ha fet una de les millors campanyes; les enormes expectatives que ha creat en tants països i tanta gent diferent li poden girar l'opinió pública.
Ara bé, si mirem els "falcons d'Obama" veurem que no es caracteritzen per la seva comprensió de justícia social. I això deixant a banda la continuació del bloqueig a Cuba, el cop d'Honduras, Canvi Climàtic ¿lo cualo??, i les super ajudes econòmiques per paliar la crisis entre molts d'altres...
En tot cas, farem cas al que va dir a l'Àgora en Jordi Vaquer ahir, i esperarem 1 any més, per arribar a meitat de mandat, que 4 anys és molt i no tinc paciència. jejej
Publica un comentari a l'entrada