Portugal també hi és (sobretot per Figo)

.

Parlàvem fa poc d'alemanya, que avui elegeix canceller, però també Portugal tria avui cap de govern. Hauran de fer-ho entre José Sócrates i Manuela Ferreira Leite. La campanya, com passa habitualment amb Portugal, ha restat força ignorada arreu. La veritat és que, per exemple, hi han ajudat coses com la fixació de la candidata conservadora (la primera) per no participar en mítings i optar en canvi per “sessions públiques d'explicació” davant d'auditoris reduïts. Diu que fa "política de veritat". Però una cosa és microsegmentar (que ja toca)... i l'altra no plegar-se a un dels ritus per excel·lència del període electoral... no?

En tot cas, cap dels dos no ha existit gaire fins que no ha arribat el moment del vídeo. Figo en campanya, donant suport al socialista. A mi m'ha recordat la foto de l'esmorzar Mas-Laporta (i l'obligada de després Montilla-Laporta). Moltes atribucions en una, que s'ha apuntat de cop un Sócrates que de tant que diuen que imita a Zapatero fins i tot ara rep crítiques que en els últims temps també acompanyen ZP, com les d'arrogància o d'autoritarisme. De fet s'ha crispat força en plena campanya amb la premsa (amb certa premsa, és clar).

Curiositats de Sócrates: a l'actual primer ministre li agraden els còmics i el rock, en campanya ha fet la immensa majoria de mítings en texans i mànigues de camisa. Adepte al jogging, no es perd una mitja marató de Lisboa. I és del Benfica.

Curiositats de Ferreira Leite: sempre amb cabells lacats i collar de perles. Catòlica practicant, està contra el matrimoni gay que ara Sócrates promet legalitzar. Exministra de Finances, el seu món són els números. Es distreu fent sudokus, quan no s'ocupa dels seus néts. En futbol es decanta per l'Sporting.

Avui desenllaç d'un duel electoral que ha passat força desapercebut a casa nostra. No és d'estranyar, quan la "política de verdade" del PSD ha consistit en fer campanya "sense anuncis, sense trucs, sense crispacions". No hi estem acostumats:
.