dijous, de setembre 10, 2009

Les ulleres de Montilla

Demà passat dissabte, en dos dies i si a l'òptica no fan pont, el president José Montilla hauria de tenir les ulleres arreglades. I és que segons vam saber ara fa vuit dies a través d'un espiell dels de can Godó, el MHP va trencar el vidre de les seves ulleres quan l'estava repassant amb un clínex. En conèixer la nova, primer de tot em va sorprendre l'energia presidencial. Perquè certa força latent vostès com jo saben que hi és. S'hi intueix volcà. Latent, adormit sota capes i capes de magma de tranquil•litat aparent. Però és obvi que Montilla no seria on és si no fos per aquest bullir de sang que tan bé evita de mostrar en públic. La trencadissa del vidre, doncs, no em va sorprendre del tot. La ullera no va caure, sinó que la va trencar ell. Però la cosa entra dins del que és plausible d'acceptar.
.
Ara! Tres col•legues periodistes, totes elles amb un ampli coneixement del Pati dels Tarongers i rodalies, així com de tot allò que s'hi cou, en trobar-se amb Montilla i les seves ulleres de recanvi a la sala de Premsa de Govern no van poder evitar la pregunta: Què feia ara amb aquelles ulleres que lluïa Montilla en el mític cartell del Si guanya Zapatero, guanya Catalunya? La resposta del president no va ser una apel•lació a la nostàlgia potser d'aquells temps en què fins i tot ell creia en aquell eslògan de sarcàstic i feridor record. L'explicació va ser molt més prosaica: a l'òptica li havien dit que trigarien deu dies en tenir les ulleres arreglades, i va agafar de recanvi provisional les que tenia més a mà.
.
Preguntes que em van assaltar en conèixer aquesta explicació: Les va trepitjar i per tant tocava refer-les totes de nou? El president té astigmatisme, miopia i hipermetropia tot junt, i per tant li han de fer un vidre especial elaborat exprés a Houston, Massachusetts, on la tecnologia punta de la NASA? La frase i l'explicació de Montilla davant les periodistes perplexes eren buscades per quedar ben del poble i per al poble...? En cap cas les possibles respostes em satisfeien del tot. (...)
.
.