L'art de la invisibilitat terapèutica

El mestre Álvaro, en un d'aquells moments mítics que només pot tenir ell, m'ha llençat el guant avui des de la seva columna de La Vanguardia, tot comminant-me a escriure un tractat sobre l'art de la invisibilitat terapèutica en aquells que tenen o aspiren a tenir el poder. Boníssim. I com sempre, clarivident. Ell fa aquest apunt arrel de la hiperexposició política a propòsit de la grip A. Però la proposta Álvaro va molt més enllà i té més derivades. Una de clara: la feblesa a què els lideratges actuals s'exposen, sotmesos com ho estan a la "nova visibilitat" que John B. Thompson ha posat damunt la taula des de l'Acadèmia.

.

Tenim líders molt pitjors que els de dècades anteriors? Una primera resposta en fred ens duria a dir sí sense ben bé ni dubtar-ho. Però, i si per un moment ens aturem a pensar quina percepció n'haurien tingut els seus coetanis si els Churchill (i el seu elitisme), Roosevelt (i la seva minusvalia) o Kennedy (i les seves moltes contradiccions) haguessin estat sotmesos a l'escrutini multimèdia i 24 hores non stop a què avui es veuen exposats els nostres líders?

.

També és cert que hi ha líders (vegis Obama, vegis Sarkozy; d'altres no) que voluntàriament van abraçar en un primer moment la sobreexposició, llegint-hi els signes dels temps que tocaven. Obama fa menys temps que Sarko que governa, així que potser encara trigarà en repensar-s'hi. Però el francès ja ha reduït aquesta aposta. Ho va fer pocs mesos després de la seva esclatant victòria en les presidencials, quan les municipals van fer desaparèixer cruament l'eufòria a can UMP. Sarko, llavors, va reestructurar el seu equip de comunicació (del qual només va quedar exactament on ja hi era el vice-rei de l'Elisi, Claude Guéant, gran spin), i la seva exposició pública va ser dràsticament replantejada.

.

Només una dada: aquest estiu, quan menys exposat ha estat el líder francès, mig per les vacances mig pel repòs forçat després de la seva lipotímia, el seu índex d'acceptació ha remuntat substancialment. A menys visibilitat, més valoració. Clavada, Álvaro! Comencem a posar fil al tractat...?