dilluns, d’agost 24, 2009

Quan el canvi radical no és igual a radicalitat

Llegia aquest diumenge un article interessant a can Avui. L'escrivia un personatge també interessant que en aquest blog ja ha comptat amb les seves ratlles de protagonisme. Es tracta de Manuel Valls, un polític que en un futur no gaire llunyà podria arribar a tenir un paper potent en la política francesa.
.
Us convido a llegir el seu article Renovar-se o morir, i a fixar-vos especialment en la seva proposta de "canvi radical". M'ha recordat la proposta de "canvi radical" que en 2003 vam proposar des de la candidatura de Joan Laporta. I va quallar, superant les pors que d'origen genera la parauleta "radical", i també superant tòpics com el mític conservadurisme que s'atribueix al soci barcelonista.
.
En 2003 a can Barça la gent va triar "canvi radical", igual com els espanyols ho van fer en 2004 optant per allò de "otra manera de ser, otra manera de gobernar". I igual com els militants del PS, enmig de l'immens desgavell en què viuen, poden acabar fent. Igual com potser un públic no anecdòtic de l'electorat català podria estar demanant de cara a les eleccions de 2010. Qui s'atreveixi a aixecar aquesta bandera potser acaba tenint premi, en contra d'allò que cert establishment voldria fer creure. Això hores d'ara només ho poden fer dues formacions polítiques. Sí, CiU o Reagrupament.

2 comentaris:

Higini Herrero ha dit...

Sovint s'equiparen posicions radicals i extremistes. Però no sempre és cert. Es poden defensar posicions centristes (no extremes) de forma radical, és a dir, directa i ferma.

Toni, espero que hagin anat bé les vacances!

TONI AIRA ha dit...

servidor no ho hauria dit millor. de fet, no ho he sabut escriure millor.

si algun partit creu que una ciutat, un país o "x" necessita un canvi radical, decidit, ferm com dius tu, llavors cal que s'hi posi explícitament, sense complexos. si ho defensa és que creu que aquesta voluntat pot connectar amb una majoria de l'electorat... no? així doncs, que es noti. sense pors.

les vacances, company, han estat balsàmiques. curtes però ben aprofitades. confio que sigui també el teu cas!