Ho dic des de fa temps: el líder tory, David Cameron, apunta mooooltes maneres. I això sumat al fet que Gordon Brown no comunica i que quan ho fa acostuma a ser nefast, trobo que li assegura el 10 de Downing Street en un termini relativament curt de temps, que és el que s’espera que ens separi a dia d’avui de les properes eleccions al Regne Unit.
Igualment, fa també força temps que ho dic: en l’ecosistema polític actual, els estrategs del líder, els seus spin doctors, esdevenen peces clau molt més importants que càrrecs orgànics dels partits, ministres o consellers (cas català). Quan allò que es busca –dins o fora del partit– és l’erosió del líder, un objectiu molt llaminer i útil l’és el principal estrateg del polític-diana. Vam veure ara fa poques setmanes com saltava el principal spin de Gordon Brown... si bé és cert que ell solet va buscar-se la ruïna.
Però això també ho vinc dient des de fa temps: spin doctor que no suporta la temptació de tenir un lloc destacat sota els focus de les càmeres, spin doctor que té data de caducitat avançada. Andy Coulson, el principal spin del prometedor David Cameron, és un dels protagonistes del llibre de servidor sobre aquesta espècie de l’ecosistema polític. Avui Cameron n’ha hagut de sortir a donar la cara per un assumpte lleig d’escoltes telefòniques. La premsa britànica ja s’hi ha començat a acarnissar... i això que encara no han trepitjat Downing Street. Potser és que més d’un des dels mèdia no vol ni sentir a parlar de la possibilitat d’un Alastair Campbell 2, que és com alguns ja van etiquetar Coulson en esdevenir el cap de Comunicació del líder tory...
Igualment, fa també força temps que ho dic: en l’ecosistema polític actual, els estrategs del líder, els seus spin doctors, esdevenen peces clau molt més importants que càrrecs orgànics dels partits, ministres o consellers (cas català). Quan allò que es busca –dins o fora del partit– és l’erosió del líder, un objectiu molt llaminer i útil l’és el principal estrateg del polític-diana. Vam veure ara fa poques setmanes com saltava el principal spin de Gordon Brown... si bé és cert que ell solet va buscar-se la ruïna.
Però això també ho vinc dient des de fa temps: spin doctor que no suporta la temptació de tenir un lloc destacat sota els focus de les càmeres, spin doctor que té data de caducitat avançada. Andy Coulson, el principal spin del prometedor David Cameron, és un dels protagonistes del llibre de servidor sobre aquesta espècie de l’ecosistema polític. Avui Cameron n’ha hagut de sortir a donar la cara per un assumpte lleig d’escoltes telefòniques. La premsa britànica ja s’hi ha començat a acarnissar... i això que encara no han trepitjat Downing Street. Potser és que més d’un des dels mèdia no vol ni sentir a parlar de la possibilitat d’un Alastair Campbell 2, que és com alguns ja van etiquetar Coulson en esdevenir el cap de Comunicació del líder tory...
Els mitjans són molt conscients de qui els posa entrebancs en el seu accés al líder. Els companys de partit, igual. I els adversaris polítics externs també identifiquen en els spins un problema... i una oportunitat. Primer avís seriós, senyor Coulson.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada