No facin insostenible el simulacre

.
(article publicat avui al Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol, junt amb aquests articles de Vicenç Villatoro i Ferran Sáez)
.
Manllevo la cita del bon amic Melcior Comes, però el cas és que cal fer-ho. Un dels principals assessors del president francès, Nicolas Sarkozy, va posar negre sobre blanc la sentència següent: “La democràcia ha deixat de ser representativa: ara tan sols és catòdica”. Més que una frase és una llosa, però molt especialment pel que té de veritat poc contestable. I és que, en l’era del simulacre que tan bé va descriure el filòsof i sociòleg francès Jean Baudrillard, podem culpar els mitjans de comunicació de l’alta abstenció en uns comicis com els europeus? A casa nostra més d’un polític, lògicament frustrat pel que ha passat, ha caigut en aquesta temerària temptació sense calcular-ne del tot les possibles conseqüències.
.
És l’error dels polítics que assumeixen el seu rol només d’oïdes, sense ser plenament conscients del paper que els toca interpretar en una democràcia mediàtica que els posa les coses més fàcils, en ser generalment més superficials, més líquides. Però aquest entorn també compta amb desafiaments, i cal que els polítics els sàpiguen identificar. Un de principal?: assumir plenament les esclavituds annexes a l’art d’actuar en què s’ha convertit la política. L’espectacle ha de continuar, mal que ens pesi en certs moments. Contràriament, caldrà atenir-se plenament a les conseqüències, i gairebé ningú no estarà del tot preparat per fer-ho.
.
Diu Baudrillard que quan l’autenticitat ha estat reemplaçada per la còpia, res no és real, i els involucrats en aquesta il•lusió són incapaços de notar-ho. Però aquí els polítics tenen un gran desafiament. Ells que juguen a adaptar-se al medi, ells que s’atreveixen a construir realitat en benefici propi en un terreny de joc –el dels mèdia– on la representació del món que ens envolta passa a ser per a la majoria “el món que ens envolta”, ells, els polítics, no poden desentendre-se’n quan els resultats no són els desitjats. No val a dir que el problema ha estat el mitjà, quan ells –a l’estil McLuhan– han fet que precisament el mitjà passi a ser el missatge en si mateix.
(...)
.
(Per llegir més i fer-hi comentaris, cliqueu aquí)