.
Quan ahir escoltava Miquel Iceta amb els seus ultimàtims, utilitzant paraules gruixudes per "amenaçar" els seus socis del PSOE sobre el finançament... vaig veure clar que ja tenim el finançament aquí. De les paraules de Zapatero els passats dies val a dir que no en vaig fer gaire cas. Ara! Quan ahir vaig escoltar l'Iceta dir que "El PSC no donarà més pròrrogues a l'executiu de Zapatero" o que "ni el govern ni el PSC acceptaran una mala proposta de finançament"... vaig veure clar que res de tot plegat ell no ho hauria dit si el pacte no estigués ja tancat i amb data d'anunci pactada. De fet, precisament per això va dir ahir el que va dir. Ara, quan arribi l'acord imminent, bé podrà dir que les seves "pressions" i la "plantada" del PSC han sorgit efecte. Coses dels spin doctors. Res no acaba de ser espontani. Sempre hi ha càlcul. Després no és d'estranyar que humoristes com Peter Brookes els equiparin amb Ernst Stavro Blofeld, el sinistre enemic mundial de la saga Bond. Pobre Peter Mandelson...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada