.
Un dels spin doctors de Nicolas Sarkozy (Thierry Saussez) ha deixat escrita aquesta frase: “La democràcia ha deixat de ser representativa: ara tan sols és catòdica”. Suposo que és una mala manera de resumir el fenomen que el director d’aquesta casa, en Toni Aira, ha volgut posar sobre la taula en un llibre estupend, Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics, editat per Mina, i que li va valer el darrer premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas. En poc més de dues-centes pàgines, el senyor Aira fa una descripció afinadíssima del paper, la importància i la problemàtica que acompanya aquests personatges singulars, sorgits davant el tempo i l’estil que donen a la realitat els mitjans de comunicació de masses.
.
¿Què és un spin doctor? (Algú pot no saber-ho i li ho podem recordar.) És un assessor de comunicacions, un senyor hàbil, intel•ligent, potser un punt manipulador —amb més o menys bona fe…—, que té per meta professional fer arribar un polític i el seu missatge al conjunt de l’electorat d’un país. La feina de l’spin doctor és emetre missatges i fer que aquests arribin en un determinat sentit, donar notorietat, crear debats afavoridors, administrar la glòria dels que volen remenar les cireres polítiques. És un domador de feres retòriques, un conseller que tant ha de saber quines bajanades televisives miren els joves votants com el color de corbata que prefereixen les mestresses de casa.
.

.
La lliçó bàsica de l’spin doctor és que ha de viure sempre a l’ombra, com un fantasma, no aspirar mai a la visibilitat, com més amagat i diligent millor, lluny dels flaixos i de la popularitat, aquesta glòria de les classes subalternes.
.

.
Aira ha escrit un llibre brillant, entenedor, mirant tant el present com la història política contemporània, tot amanit amb unes gotetes molt sàvies d’ironia. Ens planteja problemes, ens desvetlla realitats, posa sobre el tapet que rere tot això hi ha un entramat respectable, que hem d’acarar amb els instruments adequats, sense deixar-nos portar per un escàndol tan pueril com innecessari.
.

.
Jo recomano la seva lectura. Si no hi hagués tanta crisi us demanaria que l’anéssiu a comprar. Tot i que em cenyiré a demanar-vos que aconseguiu els 20 euros que val de la manera que sigui i que aneu xino-xano a la llibreria.
.
Dues cites i m’acomiado:
.
Aquesta del llibre: “Calia esperar que la política, en competència per mirar d’imposar com la gent pensa, s’impliqués amb tots els recursos que pogués tenir a l’abast. L’auge de la figura dels spin doctors, els manufacturers del relat des del poder, n’és la prova fefaent. Ells basteixen un relat que interpel•la l’espectador o elector. Ells busquen una política a flor de pell que faci que la història del seu líder mereixi primer de tot l’atenció dels qui després hauran de fer-li confiança a les urnes”.
.
Aquesta d’un assaig breu d’Isaiah Berlin sobre el geni polític: “¿En què consisteix el geni polític? És una saviesa pràctica, raó pràctica, un sentit per saber què funciona i què no funciona. És, en primer lloc, capacitat de síntesi i no d’anàlisi; de coneixement en el sentit en què els domadors coneixen les feres, els pares als fills o els directors a les seves orquestres, diferent a la dels químics que coneixen les seves substàncies en els tubs d’assaig o els matemàtics les regles que obeeixen els símbols’’.
.
Sense aquest geni polític no hi ha spin doctor, encara que massa vegades hi ha candidat.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada