Democràcia catòdica: Els spin doctors

De l'amic (no cal dir-ho) Melcior Comes:

.

Un dels spin doctors de Nicolas Sarkozy (Thierry Saussez) ha deixat escrita aquesta frase: “La democràcia ha deixat de ser representativa: ara tan sols és catòdica”. Suposo que és una mala manera de resumir el fenomen que el director d’aquesta casa, en Toni Aira, ha volgut posar sobre la taula en un llibre estupend, Els spin doctors: com mouen els fils els assessors dels líders polítics, editat per Mina, i que li va valer el darrer premi d’assaig polític Ramon Trias Fargas. En poc més de dues-centes pàgines, el senyor Aira fa una descripció afinadíssima del paper, la importància i la problemàtica que acompanya aquests personatges singulars, sorgits davant el tempo i l’estil que donen a la realitat els mitjans de comunicació de masses.

.

¿Què és un spin doctor? (Algú pot no saber-ho i li ho podem recordar.) És un assessor de comunicacions, un senyor hàbil, intel•ligent, potser un punt manipulador —amb més o menys bona fe…—, que té per meta professional fer arribar un polític i el seu missatge al conjunt de l’electorat d’un país. La feina de l’spin doctor és emetre missatges i fer que aquests arribin en un determinat sentit, donar notorietat, crear debats afavoridors, administrar la glòria dels que volen remenar les cireres polítiques. És un domador de feres retòriques, un conseller que tant ha de saber quines bajanades televisives miren els joves votants com el color de corbata que prefereixen les mestresses de casa.

.

Deu ser un ofici ben divertit, aquest. L’endevino expert en subtileses shakespirianes, com aquell Polònius de Hamlet, que assessorava el rei i volia tenir-ho tot ben lligat fins que el van clavar en una paret amb una llança…; encara que també tenim Sèneca, assessorant al boig de Neró fins que aquest el va acusar de conspirar contra ell i etc, ja ho sabeu: la sang, la cicuta, el vapor…. Velles històries d’spin doctors de l’antigor, potser massa exagerades, encara que les que ens conta el senyor Aira no volen quedar enrere, en aquestes onze petites biografies que inclou el llibre (Aira n’anuncia només deu però en posa una més, onze, l’última és la del senyor Madí, spin doctor d’Artur Mas, una de les carreres més brillants i sotragades…).

.

La lliçó bàsica de l’spin doctor és que ha de viure sempre a l’ombra, com un fantasma, no aspirar mai a la visibilitat, com més amagat i diligent millor, lluny dels flaixos i de la popularitat, aquesta glòria de les classes subalternes.

.

Tot i que els spin doctors són unes creacions contemporànies, de l’era de la televisió. Mentre llegia el llibre em mirava un sèrie molt notable, Mad men, sobre publicistes de Nova York durant la dècada dels cinquanta. Aquests senyors van ser els primers spin doctors en plenitud de forma, i és així com veiem els homes de Nixon i Kennedy posar en les mans dels encarregats de vendre calcetes o desodorant la imatge i la difusió del polític que vol aconseguir la presidència.

.

Aira ha escrit un llibre brillant, entenedor, mirant tant el present com la història política contemporània, tot amanit amb unes gotetes molt sàvies d’ironia. Ens planteja problemes, ens desvetlla realitats, posa sobre el tapet que rere tot això hi ha un entramat respectable, que hem d’acarar amb els instruments adequats, sense deixar-nos portar per un escàndol tan pueril com innecessari.

.

Ens trobem davant d’una obra que tant pot servir de manual pel qui vulgui introduir-se dins el món del màrqueting polític, com per guia per qui desitgi entendre en quins paràmetres es juga la partida política en el món actual de les comunicacions instantànies i de la imatge omnívora. Juntament amb l’obra anterior de l’autor, L’art de guanyar eleccions: del cartell al Youtube, constitueix un breviari fonamental, pioner en llengua catalana.

.

Jo recomano la seva lectura. Si no hi hagués tanta crisi us demanaria que l’anéssiu a comprar. Tot i que em cenyiré a demanar-vos que aconseguiu els 20 euros que val de la manera que sigui i que aneu xino-xano a la llibreria.

.

Dues cites i m’acomiado:

.

Aquesta del llibre: “Calia esperar que la política, en competència per mirar d’imposar com la gent pensa, s’impliqués amb tots els recursos que pogués tenir a l’abast. L’auge de la figura dels spin doctors, els manufacturers del relat des del poder, n’és la prova fefaent. Ells basteixen un relat que interpel•la l’espectador o elector. Ells busquen una política a flor de pell que faci que la història del seu líder mereixi primer de tot l’atenció dels qui després hauran de fer-li confiança a les urnes”.

.

Aquesta d’un assaig breu d’Isaiah Berlin sobre el geni polític: “¿En què consisteix el geni polític? És una saviesa pràctica, raó pràctica, un sentit per saber què funciona i què no funciona. És, en primer lloc, capacitat de síntesi i no d’anàlisi; de coneixement en el sentit en què els domadors coneixen les feres, els pares als fills o els directors a les seves orquestres, diferent a la dels químics que coneixen les seves substàncies en els tubs d’assaig o els matemàtics les regles que obeeixen els símbols’’.

.

Sense aquest geni polític no hi ha spin doctor, encara que massa vegades hi ha candidat.

.

(comentaris aquí)