dimecres, d’abril 22, 2009

La importància de 7.500 caracters (escrits per segons qui)

.
Ahir vaig anar a la presentació del llibre de l'amic Xesco Canosa. Va ser tot un exitàs, com bé va deixar anar amb aquella ironia l'editor i també amic (i singularesc) Quim Torra, segurament no tant per les masses que arrossega el gran Domènec de Bellmunt (protagonista del llibre). El secret, no ens enganyem, estava en bona part en el conferenciant convidat, Joan Carretero.
.
Vam engegar el seu entabanament per acompanyar en Canosa ja fa mesos, molt abans que el "metge de Puigcercà" (així el descrivia el seu cartellet a la taula) decidís escriure l'article de dissabte passat sobre Esquerra. Però la feliç coincidència hi va posar la resta. Li ho deia servidor ahir via sms, a un amic republicà del tot ortodox amb l'actual línia de la seva cúpula: "De mitjans només hi faltaven l'Esquerra Nacional i Ràdio Estel". I la sala plena de gom a gom, periodistes enllà.
.
Coses del carisma, cosa d'aquella curiositat que tenen els mèdia (i els que no són mèdia) per allò que hi ha de diferent en un panorama massa ensopit i previsible. I tot per uns 7.500 caracters fets article després de mesos i mesos de silenci. Us imagineu si aquest home (ell en concret) es decidís a dir alguna cosa més?

1 comentari:

Joan ha dit...

per no repetir, faig referencia a l'article que he publicat al meu bloc.

http://lofullderuta.blogspot.com/2009/04/lindefugible-desti-den-carretero.html

Crec que Carretero s'ha de "mullar"