The show must go on

Escriuré poc... i amb una mà. Una tendinitis em té l'altra immobilitzada. I ho sento però seré reiteratiu amb el tema de la setmana, però és que l'actualitat mana. Han dimitit vuit directius del Barça, alguns d'ells bons amics. I en aquest punt vull fer un esment especial al Xavier Cambra, que feia força temps que ja estava cansat de tot el que envoltava les atribucions de directiu del Barça. Ell i el Toni Rovira són bons amics, i els respecto la decisió malgrat discrepar-ne totalment perquè jo segueixo creient fermament que no hi ha dret que un president democràticament escollit (i que no ha mort en JFK ni ningú altre que jo sàpiga) no pugui acabar ni un mandat com li han encarregat els socis. A la meva tesi he desenvolupat com els mitjans de comunicació pressionen i sobrepassen els límits de les seves atribucions com a "vigilants", per passar a esdevenir actors protagonistes amb voluntat de transformar la realitat, i no només d'interpretar-la. Aquests dies, amb el linxament d'en Laporta, recordava aquella ja mítica portada de revista amb Luis María Anson admetent que ell i un altre grup de poderosos periodistes s'havien conxorxat per fer fora com fos Felípe González... “ja que la gent no hi posava seny i no el desallotjava del poder" (cita lliure). Us sona res de tot això respecte del moment actual? A mi sí. Però the show must go on. Endavant, Laporta! Sigues president fins quan toca. Així ho ha votat la gent.

.

Això a banda, avui em pensava que seria l'últim dia de la temporada fent tertúlia a cal gran Manel Fuentes, però no. Dilluns a les 13h compartirem taula a Catalunya Ràdio amb en Lluís Recoder. Ens hi escoltem.