Vot de càstig, toc d'atenció, tot el que vulgueu. Però les normes estan per complir-les... tots. També els que es pensen que el Barça és propietat seva i que un bon dia algú els el va robar. I aquests han perdut la moció segons marquen les regles del joc que ells mateixos van imposar. Jo no maquillaré mai la meva amistat i el meu suport al Jan Laporta. No ho vaig fer quan el 2003 tothom li reia les gràcies i érem ben pocs els qui havíem cregut en ell quan el gran públic no el coneixia. I no ho faré ara que la majoria troba que el més fàcil és posar-s'hi, i ara que la majoria de polítics ja no es maten per fer-s'hi la foto... ans al contrari. Us imagineu si ara es fessin eleccions catalanes? Creieu que l'esceneta de Mas i Montilla barallant-se per fer-se la foto amb Laporta esmorzant es repetiria? No, oi? Ahir a l'estadi, bàsicament, que hi donessin suport i votant vaig identificar Jordi Pujol i Xavier Trias. I segurament un que ara fa poc va fer un gest del tot lloable i molt descriptiu (en positiu) del personatge: es diu Lluís Recoder. Aquí teniu una imatge santcugatenca de les poques que en els últims temps ha donat aire a en Laporta:
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada