Volia esperar a dilluns per al retorn. Però no podrà ser. Ho faig ara, però amb tot, no sobre el tema central d’aquest blog. Ens agafarem (més o menys com ja fèiem) els caps de setmana com a repúbliques independents de La Cortina de Fum..
I el cas és que ahir vaig anar a veure Indiana Jones i el Regne de la Clavera de Cristall, i em vaig indignar profundament. Adverteixo ja ara que qui no l’hagi vist i en tingui ganes no continuï llegint. I adverteixo també a qui simplement vulgui veure-la, que tampoc no segueixi perquè la penso esquarterar en part. I per què?:
.
1.- Perquè per a fer això no calia reprendre la saga.
2.- Perquè per a fer això no calia sacsejar tant al pobre (i maduríssim) Harrison.
4.- Perquè mai abans Indiana Jones havia estat tan surrealista. Mai havia escapat d’una explosió nuclear dins d’una nevera. I, sobretot, mai abans havia flirtejat amb extraterrestres.
5.- Perquè sóc un gran defensor del fet que els extraterrestres no funcionen bé en pantalla quan els fiques amb calçador en pel·lícules que pertanyen a un altre gènere. I Indiana Jones no havia estat mai fins ara una saga dins el gènere de ciència-ficció, sinó en el d’acció i aventures. Va passar-li al pare d’El Sexto Sentido, quan d’una pel·li en teoria de terror va acabar fent-ne una espècie de paròdia infumable on el bo del Mel Gibson acaba també veient àliens molt semblants als de l’última pel·li de l’Indiana.
6.- Perquè desaprofita el gran talent (latent) de Shia Labeouf. Salva el paper perquè el nano és bo. Però entestar-se a fer-li un tupè a un noi amb els cabells arrissats i que mostra clars indicis que en breu clarejarà...
7.- Perquè els dolents no fan ràbia, ni por, ni fàstic. Fan riure tota l’estona!
8.- Perquè ens han canviat la Marion Ravenwood (Karen Allen). No és que tingui uns quilets de més (cosa totalment comprensible amb el pas dels anys). És que no passaria un control de sucre, per com la pinten de cursi! I ella no era així!
9.- Perquè els aborígens tarats que van sortint (i morint gairebé automàticament) no tenen relat. No saps a què treuen cap exactament. Semblen simples bestioletes alterades.
i 10.- Perquè la veus i la pel·li no desprèn cap autenticitat. Ja no et creus el Dr. Jones ni quan li munten un cementiri fet al detall. Potser és un mal generalitzat del cine blockbuster d’avui, però en tot moment et transmeten la sensació que els actors són en un escenari de cartró pedra.
.
En definitiva, d’acord amb què anar a veure l’indiana consisteix en anar a divertir-se al cinema i ja està. No calen tantes esmenes, oi? Però passa que a dia d’avui, anar a veure l’Indiana al cinema és més un exercici de nostàlgia per a molts de la nostra generació. I en aquestes coses hi diposites més expectatives. L’altre dia, el bon amic Cristian Trepat em deia que havia anat a veure l’estrena. Després va voler ser generós i va dir simplement que l’havia decebut. L’estava esperant amb candeletes i el pobre no encertava més que a dir que l’havia “decebut”. Em va instar a parlar-ne un cop l’hagués vist. No volia esguerrar-me l’estona al cine abans d’hora. Però el cas és que, un cop més, coincidim.
.
Perquè d’acord que:
.
1.- Segueix tenint punts d’humor molt bons.
2.- Fa tres homenatges explícits al gran Marcus Brody. El meu personatge preferit de la saga, de fet perquè la meva pel·lícula-fetitxe de la colla és Indiana Jones i l’última creuada.
3.- Fa bons guinyos al macartisme.
4.- No deixa de vestir la cosa d’un cert esoterisme recurrent en totes les altres pel·lícules. Tot i que en aquesta es passi de la ratlla.
5.-Intenta retratar bé la paranoia ovni dels EUA dels cinquanta.
6.- El guinyo als bikers rotllo Marlon Brando (The Wild One, 1953) fa molta gràcia.
7.- Els efectes especials segueixen fent molta patxoca.
8.- Està bé que Stalin (a més de Hitler) sigui el gran-gran dolent.
9.- M’ha agradat tornar a veure l’arca perduda, ni que sigui dins d’una capsa, però això sí, dins el mític magatzem dels secrets d’Estat dels EUA.
i 10.- L’última escena ens deixa clar que ni l’amic Labeouf ni cap altre no podrà agafar mai el relleu de l’Indiana, que morirà amb en Ford... confiem que ja mateix, i de forma digna.
I el cas és que ahir vaig anar a veure Indiana Jones i el Regne de la Clavera de Cristall, i em vaig indignar profundament. Adverteixo ja ara que qui no l’hagi vist i en tingui ganes no continuï llegint. I adverteixo també a qui simplement vulgui veure-la, que tampoc no segueixi perquè la penso esquarterar en part. I per què?:
.
1.- Perquè per a fer això no calia reprendre la saga.
2.- Perquè per a fer això no calia sacsejar tant al pobre (i maduríssim) Harrison.
4.- Perquè mai abans Indiana Jones havia estat tan surrealista. Mai havia escapat d’una explosió nuclear dins d’una nevera. I, sobretot, mai abans havia flirtejat amb extraterrestres.
5.- Perquè sóc un gran defensor del fet que els extraterrestres no funcionen bé en pantalla quan els fiques amb calçador en pel·lícules que pertanyen a un altre gènere. I Indiana Jones no havia estat mai fins ara una saga dins el gènere de ciència-ficció, sinó en el d’acció i aventures. Va passar-li al pare d’El Sexto Sentido, quan d’una pel·li en teoria de terror va acabar fent-ne una espècie de paròdia infumable on el bo del Mel Gibson acaba també veient àliens molt semblants als de l’última pel·li de l’Indiana.
6.- Perquè desaprofita el gran talent (latent) de Shia Labeouf. Salva el paper perquè el nano és bo. Però entestar-se a fer-li un tupè a un noi amb els cabells arrissats i que mostra clars indicis que en breu clarejarà...
7.- Perquè els dolents no fan ràbia, ni por, ni fàstic. Fan riure tota l’estona!
8.- Perquè ens han canviat la Marion Ravenwood (Karen Allen). No és que tingui uns quilets de més (cosa totalment comprensible amb el pas dels anys). És que no passaria un control de sucre, per com la pinten de cursi! I ella no era així!
9.- Perquè els aborígens tarats que van sortint (i morint gairebé automàticament) no tenen relat. No saps a què treuen cap exactament. Semblen simples bestioletes alterades.
i 10.- Perquè la veus i la pel·li no desprèn cap autenticitat. Ja no et creus el Dr. Jones ni quan li munten un cementiri fet al detall. Potser és un mal generalitzat del cine blockbuster d’avui, però en tot moment et transmeten la sensació que els actors són en un escenari de cartró pedra.
.
En definitiva, d’acord amb què anar a veure l’indiana consisteix en anar a divertir-se al cinema i ja està. No calen tantes esmenes, oi? Però passa que a dia d’avui, anar a veure l’Indiana al cinema és més un exercici de nostàlgia per a molts de la nostra generació. I en aquestes coses hi diposites més expectatives. L’altre dia, el bon amic Cristian Trepat em deia que havia anat a veure l’estrena. Després va voler ser generós i va dir simplement que l’havia decebut. L’estava esperant amb candeletes i el pobre no encertava més que a dir que l’havia “decebut”. Em va instar a parlar-ne un cop l’hagués vist. No volia esguerrar-me l’estona al cine abans d’hora. Però el cas és que, un cop més, coincidim.
.
Perquè d’acord que:
.
1.- Segueix tenint punts d’humor molt bons.2.- Fa tres homenatges explícits al gran Marcus Brody. El meu personatge preferit de la saga, de fet perquè la meva pel·lícula-fetitxe de la colla és Indiana Jones i l’última creuada.
3.- Fa bons guinyos al macartisme.
4.- No deixa de vestir la cosa d’un cert esoterisme recurrent en totes les altres pel·lícules. Tot i que en aquesta es passi de la ratlla.
5.-Intenta retratar bé la paranoia ovni dels EUA dels cinquanta.
6.- El guinyo als bikers rotllo Marlon Brando (The Wild One, 1953) fa molta gràcia.
7.- Els efectes especials segueixen fent molta patxoca.
8.- Està bé que Stalin (a més de Hitler) sigui el gran-gran dolent.
9.- M’ha agradat tornar a veure l’arca perduda, ni que sigui dins d’una capsa, però això sí, dins el mític magatzem dels secrets d’Estat dels EUA.
i 10.- L’última escena ens deixa clar que ni l’amic Labeouf ni cap altre no podrà agafar mai el relleu de l’Indiana, que morirà amb en Ford... confiem que ja mateix, i de forma digna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada