Una torxa tacada

La torxa olímpica està protagonitzant un dels periples més humiliants i esperpèntics de la seva història. I és que la flama en aquesta ocasió no simbolitza només els valors de l’olimpisme, sinó que els acompanya i els taca de complicitat amb un règim dictatorial que no només vulnera els drets humans al Tibet, sinó que a més sempre ha fet bandera de l’agressió sistemàtica al dissident. Perquè el règim comunista xinès vulnera a diari els drets humans, persegueix els creients de religions com la catòlica, manté persones empresonades per qüestions ideològiques i els sotmet a tortura i a pena de mort. En definitiva, perquè és una dictadura, tot i que no rep el tracte que es mereix per les seves dimensions monstruoses que tenen embadalit a mig món que espera fer-hi negoci. No rep el menyspreu internacional que mereix, perquè és un “mercat” massa llaminer per a massa països. Per això, i perquè la xinesa és una d’aquelles dictadures “d’esquerres” que tant costa d’homologar a les “de dretes”. Aquest distintiu no hauria de poder-se aplicar, però s’aplica. Es fa des de les cancelleries de mig món, des de la majoria de partits polítics del nostre entorn i des de molts mitjans de comunicació. Així és com es creen realitats paral·leles i artificials. Però de tant en tant s’obre una escletxa, a partir d’un ganxo mediàtic com el conflicte al Tibet, i llavors cauen caretes. En aquest cas, la del règim xinès i la dels seus amics demòcrates. S’obre escletxa amb una cosa tan petita i simbòlica com la flama olímpica, que alguns han embrutat i que encara voldrien que es passegés per mig món sense que ningú assenyalés la gran taca que la guarneix.

.

(és l'editorial d'avui a El Singular. Comentaris a Una torxa tacada).

.

- L'article del dia: Convicció o conveniència? (El Singular, 8 d'abril del 2008) .

.