Les coses al seu lloc

No, no imito el PSOE en resposta als bisbes. Simplement faig una constatació davant el resultat de les primàries de New Hampshire, on Hillary Clinton a reviscolat el vol. I és que és bonic d’il·lusionar-se amb apostes noves, joves i amb discursos valents, però també està bé això que fan les urnes de fer-nos tocar de peus a terra de forma tan desacomplexada. Obama és bo, té recorregut per davant (no el matéssim ara), però la Hillary no estava morta (ni molt menys). No se la podia donar per traspassada al primer round.

S’ha imposat clarament a New Hampshire, i la cursa continua. No dic que ara ja ho tingui tot fet (com tampoc ho deixa fa uns dies respecte de l'Obama), però ara comença a encertar l’estratègia. Ha redreçat bé la tàctica, en el regat curt, i també l'estratègia.

Després del debat posterior als resultats d'Iowa vaig veure clar un indicador. Hillary deixava enrere la prepotència i assumia un rol més "humà", per tant vulnerable, mortal, fal·lible. I en aquell debat, el que provocava cert rebuig de veure era el front comú Edwards-Obama contra Clinton, potser una mica massa crescuts, massa a l’ofensiva. Se’ls veia massa les ganes de saltar sobre l’animal ferit. Això em va generar llavors una reacció protectora, com de simpatia, vers l'ex-primera dama. Mai abans m’havia despertat aquella sensació. I després, amb les seves pseudo-llàgrimes en públic, crec que va reforçar la projecció d’aquest sentiment entre força gent.

Un líder (i més un candidat a ocupar el despatx Oval) no pot permetre’s el luxe de projectar feblesa, però sí humanitat. Especialment si parteixes d’un prejudici que et fa dur a ulls de l’electorat. Aquest és el cas de Hillary. Obama sona bé, té charm i un discurs molt ben travat i actualitzat, però desprèn certa prepotència. Una prepotència que en certa manera s’entén. Que és la que projecten també les poques megaestrelles negres de Hollywood, tipus Will Smith o Denzel Washington. Però prepotència al cap i a la fi. Ara New Hampshire li ha donat un bany d’humilitat. A veure si sap agafar la part positiva de la sotragada i en sap treure profit. La Clinton ho ha fet...